Es vessa una sang fàcil. Manuel de Pedrolo. Pagès editors. Pròleg Àlex Martín Escribà.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Nova reedició de la novel·la de Manuel de Pedrolo publicada per primera vegada en 1954 Es vessa una sang fàcil, i subtitulada en aquell moment com «Fet divers». Ara ens arriba novament de la de ma de l’editorial Pagès editors en la nova col·lecció Lo marraco negre de la que és director Sebastià Bennassar, escriptor i especialista en novel·la negra. Es vessa una sang fàcil és una narració d’estil hard-boiled i cal recordar que Manuel de Pedrolo va dirigir la millor col·lecció en català de novel·la negra i policíaca «Cua de palla» fundada en 1962, i era un gran amant i coneixedor del gènere.
La novel·la destaca per tenir un gran ritme ja que la manca de capítols i, sobretot, la veu en tercera persona narrant els fets més les veus en off dels protagonistes tipus monòlegs explicant les seves angoixes, dotaran a la ficció d’una lectura vibrant i força atractiva.
Uns joves atracadors decideixen assaltar una entitat bancària de Barcelona: són Nero, Blasi, Joan, Trencat i en What. Després d’haver assolit amb èxit el robatori i eixamplar un bon grapat de diners, es dispersen per separat per tal d’evitar el possible seguiment de la policia. Al cap d’unes hores hauran de reunir-se en una casa del barri del Putxet. Però les coses no sortiran tal com havien esperat.
Sempre és un plaer rellegir en el transcurs del temps aquelles novel·les que van omplir l’adolescència i Pedrolo va ser un dels escriptors més llegits en llengua catalana per aquí una servidora amant de la ficció. Encara que en aquells temps jo no era conscient del que era exactament «novel·la negra» i molt menys, o gens, el hard-boilded, crook story o hold-ups, moltes lectures, i molts anys després, retrobar-se amb Es vessa una sang fàcil, et fa comprendre el grant lector i expert en el gènere, especialista en les històries de «lladres i serenos» com les anomenàven gairebé tothom, que era Manuel de Pedrolo. Es vessa una sang fàcil, conté tot aquell ambient violent de venjances, assassinats i sexe explícit en una Barcelona de tramvies dels anys 50:
«El Blasi s’ajupí, i, agafant-la pels cabells, va arrossegar-la. Després, va arrencar-li les faldilles i les calces i es posà a pessigar-li les cuixes, el ventre, els mugrons. La noia udolava. Va voler tapar-li la boca amb una mà, però ella va mossegar-lo. Rabiós, el Blasi va tornar a agafar-la pels cabells i, a plom, l’aixecà. Rítmicament, ara, se les va emprendre contra el cos nu, fins que la noia li va caure als peus, estenallada, sense sentits».
No serà la primera novel·la de Manuel de Pedrolo que portarem aquí, ja que la Generalitat va aprovar el centenari del seu naixement com a commemoració oficial de l’any 2018, comissariat per l’escriptora Anna Maria Villalonga. Un gran any, sens dubte, per als lectors.
***
Manuel de Pedrolo va néixer a l’Aranyó (La Segarra) l’any 1918. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Durant la seva vida, va conrear tots els gèneres, sobretot la novel·la. Prolífic com cap altre, va publicar més de cent llibres i va ser reconegut amb guardons com el Premi Joanot Martorell (1954), el Premi Víctor Català (1956), el Lletra d’Or (1956), entre d’altres. Atret per la novel·la negra, va dirigir la col·lecció “La Cua de Palla” i es va convertir en el màxim impulsor del gènere en català. Va morir a Barcelona l’any 1990.
