La paradoxa de Schrödinger. Josep Masanés Nogués. Edicions Documenta Balear.
Josep Masanés Nogués (Barcelona, 1967). Guanyador del XXIX Premi de Novel·la de Ribera d’Ebre amb La vall de la matança (Valls, Tarragona, 2012). Finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2013. Guanyador del xxv Premi de Novel·la Josep Saperas amb Camins sense retorn (Barcelona, 2015). Guanyador del Premi de Novel·la Ciutat d’Eivissa 2015. Amb La paradoxa de Schrödinger va guanyar el xxiii Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona. Resideix a Menorca des de l’any 2004.
Sinopsi
Premi Joan Marquès Arbona de narrativa Vall de Sóller 2015
En Maties Miralles és un noi gegantí que ha anat a Ciutadella a fer un curs d’escriptura creativa. En sortir del curs, mentre es dirigeix al cotxe per tornar a Maó, on viu, parla per telèfon amb la seva mare, que l’atabala amb una avorrida xerrameca. Malgrat això, Miralles comença a rumiar l’argument d’una novel·la: un cooperant espanyol és segrestat a l’Afganistan, tot i que inicialment el donen per mort. La seva mare l’haurà de rescatar. Miralles està pensant en com continuar aquesta història quan l’encontre amb una atractiva i misteriosa noia canviarà els seus plans per a aquesta nit i, sense adonar-se’n, per a la resta de la seva vida.
Ressenya
Josep Masanés és d’aquells escriptors que disposen d’una riquesa lingüística que fa goig, a més de mostrar-se flexible a l’hora d’escriure. No es dedica en exclusiva a un gènere en concret i a més es mostra com un “tot terreny”, perquè ho fa tant amb narrativa curta o extensa. Ara, ho torna a demostrar amb aquest nou llibre breu, La paradoxa de Schrödinger, premi Joan Marquès Arbona de narrativa Vall de Sóller 2015. Si a Camins sense retorn —ressenyada aquí al mes de gener—, ens parlava de les aventures de dos germans irlandesos obligats a abandonar el seu país i allistar-se en un vaixell de la marina anglesa l’any 1780, a La paradoxa de Schrödinger ens relatarà una història actual, molt misteriosa, plena de sorpreses fins al mateix final.
En Maties acaba de sortir de classe d’un taller d’escriptura a Ciutadella. Quan es dirigeix a Maó, on viu i l’espera la mare, conduint per la carretera amb Fletxa —que és com anomena al seu cotxe—, anirà pensant amb el proper relat que li ronda per al cap quan de sobte es trobarà amb una misteriosa noia força atractiva i es pararà per recollir-la. Aquí començarà una aventura plena d’ensurts i on Matíes se sentirà força atret per la noia sense saber molt bé el per què encara que la Tània, que és com es diu, és molt bella.
El títol La paradoxa de Schrödinger, fa referència a l’observador —que en aquest cas seria el lector del llibre—, que podrà interpretar el nou relat de Josep Masanés de forma lliure i independent i ens vindrà a dir que cada lectura pot ser dispar segons el tipus de lector. I això ens és el que ens passarà amb el La paradoxa de Schrödinger, on després del recorregut de Maties amb la Tània, res serà el que prevèiem i cadascú podrà treure una reflexió diferent.
La narració està composta per escasses 60 pàgines més que ben aprofitades, ja que es llegirà d’una atacada a causa de la mateixa acció del relat: aventurer, actual i enigmàtic. L’èpica serà contundent i molt fluida, amb alguns girs imprevistos que ens farà remoure les idees intentant esbrinar quin serà el final de l’aventura.
Maties Miralles, gegantí i prim, d’espatlles mal girbades, vestit amb uns texans i un jersei blavós, de pell clara, els cabells una mica llargs i amb grans d’acne a la cara, va engegar el cotxe i va anar a fer un canvi de sentit endinsant-se pels estrets carrerons de la Ciutadella vella.
Pocs personatges, una carretera, un cotxe, i la foscor de Menorca en una nit negra com una mina de carbó abandonada. La paradoxa de Schrödinger, un llibre molt amè, molt ben escrit i una misteriosa trobada que ens farà ballar el cap. No es pot demanar més.
