Alex. Pierre Lemaitre. Traducció Albert Pejó. Edicions Bromera.
Pierre Lemaitre (París, 1951) és autor de vuit novel·les –cinc de gènere negre– reconegudes amb nombrosos guardons. Tot i que va debutar tard com a escriptor, la seva trajectòria brillant li ha valgut un èxit excepcional de crítica i públic, que l’Académie Goncourt ha ratificat atorgant-li a la novel·la Ens veurem allà dalt la distinció més elevada de les lletres franceses. Aquest premi, que inclou Lemaitre en un selecte palmarès amb escriptors de la talla de Proust o Malraux, ha significat un punt d’inflexió en la seva carrera literària. De fet, Ens veurem allà dalt s’ha convertit en un fenomen social i literari –amb més de mig milió d’exemplars venuts a França–, ha estat rebuda per la crítica com un esdeveniment cultural, està en procés de traducció a divuit llengües i ha rebut altres premis com el Prix Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy – Le Point i el Premi a la Millor Novel·la Francesa de 2013 atorgat per la revista Lire. També va ser la millor novel·la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo.
Sinopsi
Una noia molt atractiva, de vora trenta anys, és segrestada amb violència enmig del carrer i llançada a l’interior d’una furgoneta. El persistent detectiu Camille Verhœven només compta amb aquesta feble descripció dels testimonis, però per poder salvar-la, necessita més dades. Mentrestant, en una nau abandonada, la jove és salvatgement colpejada i exposada a una mort que sembla, cada cop més, inexorable i terrible.
Treballant contra rellotge, quan el comissari i el seu equip descobreixen el lloc on la presonera hauria d’estar retinguda, previsiblement ferida i desnodrida, no troben el que esperaven. Qui és Alex en realitat? L’enigma mantindrà Verhœven en suspens i en direcció a un final amarg. Al capdavall, salvar la vida de la noia serà la menor de les seves preocupacions.
Ressenya
Han passat ja uns anys des que el comandant Camille Verhoeven va perdre a la seva esposa i encara no s’ha recuperat. Ara haurà de centrar-se a trobar a Alex, una dona que també ha estat segrestada com li va succeir a Irène, en el llibre amb el qual es va iniciar la saga de quatre novel·les del comandant de la policia criminal de París, Camille Verhoeven. En aquest segon lliurament, el temps correrà en contra de la dona raptada.
Cal reconèixer que Pierre Lemaitre enganxa amb el seu protagonista. Potser, el principal motiu sigui el traçat del perfil d’aquest petit gran policia, entre colèric i malenconiós, que fa que desperti sentiments de protecció al lector. Però és que un també podrà a arribar a sentir simpatia per l’estalviador i entranyable Armand -atenció al gest final d’aquest amb Verhoeven en Alex-, i amb l’impecable i ben vestit Louis, tots de la policia criminal de París. I és que Pierre Lemaitre sap definir molt bé als seus personatges i el lector empatitza i els fa seus.
Alex és un thriller molt bé treballat i executat, amb un gran component de suspens.…
Es diu que ja està tot escrit i que avui dia cal saber tractar els registres per fer-los com si fossin nous, però la trama d’aquesta novel·la és realment sorprenent i original, o almenys no havia caigut a les meves mans, anteriorment, gens similar a Alex. El que s’inicia amb un estrany segrest, anirà destapant un argument molt bé filat i on res serà el que sembla a simple vista. Gens.
Trobarem moments escabrosos i de gran violència i és possible que el lector senti la temptació de tancar el llibre per deixar que corri l’aire -disposa d’escenes molt dures que són per a estómacs forts-, encara que els temps de la novel·la estan molt bé treballats i a cap moment es faran pesades les 392 pàgines que componen aquest llibre sinó tot el contrari.
El procediment policial, que també farà la seva aparició, està molt bé equilibrat i serà àgil, al contrari del que succeeix en altres novel·les policials amb informes i reunions interminables; l’acció està assegurada al carrer o en el propi argument.
La narrativa és molt bona, fluïda i de qualitat, encara que aquí té molt a veure també el personatge principal de Pierre Lemaitre, Camille Verhoeven, ja que l’autor concep la narració amb una veu entre malenconiosa i trista que casa molt bé amb un thriller que té molt també de psicològic.
La narrativa és molt bona, fluïda i de qualitat, encara que aquí té molt a veure també el personatge principal de Pierre *Lemaitre, *Camille *Verhoeven, ja que l’autor crea la narració amb una veu entre malenconiosa i trista que casa molt bé amb un thriller que té molt també de psicològic.
Amb un final gairebé de justícia poètica que causarà impressió per tot el que amaga implícitament, Alex és un dels millors llibres llegits d’aquest any d’aquí qui escriu. I esperant ja el proper lliurament amb veritable devoció.
