De sobte pensa en mi

«De sobte pensa en mi». Jordi Dausà i Mascort. Llibres del Delicte.

Per Cristina d’@obrirunllibre

«La pobresa no es destrueix, només canvia d’emplaçament.»

Saül Mariscal ha hagut d’anar a viure a la casa familiar de Sant Renard, una casa de vacances i de caps de setmana en una d’aquelles urbanitzacions de muntanya de carrers sense asfaltar i amb llum per generador que tant van proliferar a mitjan el segle passat. Els seus pares han mort i amb l’escassa herència de la mare, li comprarà la seva part de la casa al seu germà.

Allà conviurà amb tota una fauna de veïns arreplegats que, com ell, han estat expulsats de la ciutat per ser pobres. Malviu de l’escriptura, està amb la biografia per encàrrec d’una actriu porno, la Mikaela Hot, i també fa ressenyes per a un diari d’uns llibres que odia profundament. Però quan les coses van malament sempre poden anar a pitjor i Saül haurà d’iniciar una carrera desesperada amb un incert final.

Jordi Dausà ens presenta la seva última novel·la De sobte pensa en mi de la mà novament de l’editorial del Marc Moreno, Llibres del Delicte, que ja li va publicar Lèmmings, la novel·la revelació de l’any 2018 en català i traduïda el 2019 en castellà. I les dues tenen una característica en comú: no es poden llegir a estones perdudes o per omplir el temps. A les novel·les d’en Jordi Dausà els hi dediques atenció o et quedes out perquè és un no parar. I amb De sobte pensa en mi es repeteix la singularitat.

Narrada per una veu omniscient de la qual no sabrem res fins a quasi finalitzar el llibre, De sobte pensa en mi es convertirà en una sèrie de pensaments i successos que se’n desenvoluparan sense interrupció i que fins i tot poden arribar a ser sufocants per la quantitat de reflexions legítimes i irrefutables. Una denúncia no només certa sinó totalment realista. Un streptease emocional que no deixarà cap tecla sense prémer per a una melodia que molts no volen saber que existeix perquè molesta. Però resulta que aquesta melodia està molt ben escrita i, a més, sona amb molta harmonia.

«Quan és de nit, us deia, la solitut té la força d’un tità. [Saül] contempla la llum lletja de la bombeta, revisa la seqüencia d’errors que l’han dut fins aquí dalt, i molt sovint plora. No és l’escriptor que li agradaria ser, capaç de crear bellesa amb les paraules i d’explicar cosas importants, i no creu que ho pugui ser mai.  […] El plor no fa que s’adormi, i des de que és a Sant Renard ha vist més sortides de sol que quan era jove i escurava matinades. La calidesa de quan era petit s’ha esvaït de la casa, i el llit ja no és el refugi amable que havia sigut aleshores. »

Altres personatges ompliran l’entorn d’en Saül. Uns personatges estrambòtics que en instants crítics i surrealistes ens faran deixar anar una riallada per l’absurd del moment i per l’humor àcid que desplega aquí l’autor.

De sobte pensa en mi, una trama que prendrà tot el sentit del món en el moment en què el lector faci la descoberta. Una original novel·la de qualitat amb molt de caràcter.

***

Jordi Dausà i Mascort és autor de Manual de supervivència (2010), El gat de Schrödinger (2012) i Nits de Matapobres (2015). Ha publicat Lèmmings en aquesta mateixa editorial, que li va valer el guardó de millor novel·la negra en català l’any 2019, atorgat pel festival Lloret Negre. També ha participat en diferents volums col·lectius com Assassins de Girona (2017) i Delinqüents (2021).

Share Button