El que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4). David Lagercrantz. Columna Edicions.
Torna la Lisbeth Salander. Millennium continua.
Sinopsi:
La Lisbeth Salander està inquieta. Ha participat en un atac hacker, sense cap raó aparent, i està assumint riscos que normalment evita. La revista Millennium ha canviat de propietaris. Els qui el critiquen, insisteixen que en Mikael Blomkvist ja és història.
Una nit, en Blomkvist rep la trucada del professor Frans Balder, un eminent investigador especialitzat en Intel·ligència Artificial, qui afirma tenir en la seva poder informació vital per al servei d’intel·ligència nord-americà. El seu as a la màniga és una jove rebel, una bestiola rara que s’assembla molt a algú a qui en Blomkvist coneix massa bé.
En Mikael sent que aquesta pot ser l’exclusiva que ell i Millennium tant necessiten, però la Lisbeth Salander, com sempre, té els seus propis plans.
A El que no et mata et fa més fort, la singular parella aclamada per més de 80 milions de lectors amb Els homes que no estimaven les dones, La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire continua la seva història. Ha arribat el moment que els seus camins es creuin novament. Torna la Lisbeth Salander. Millennium continua.
Ressenya:
Mai “quartes” parts seran bones? David Lagercrantz -conegut per aquestes terres per ser el biògraf de Zlatan Ibrahimovic-, pot fer un paper digne i ressuscitar Larsson? Salander, tornarà a engrescar-se i tornarà a muntar-la? No, sí, sí.
El que no et mata et fa més fort, per explicar-ho curt i ràpid, seria una molt digna segona part de la primera entrega de #Millennium, Els homes que no amaven les dones -millor obviem la segona i tercera entrega de la sèrie-, i Lagercrantz no tan sols se sembla Larsson sinó que escrivint seria com el seu clon: El que no et mata et fa més fort, disposa de tots els ingredients que varen enlluernar a milions i milions de lectors i ofereix una lectura allò més entretinguda.
En Mikael Blomkvist i la revista Millennium, semblen a punt de perdre l’estatus de qualitat que disposaven. De fet, els nous propietaris, ja no compten massa amb el periodista insigne. Per la seva banda, la Lisbeth Salander, s’ha embolicat en un atac hacker poc habitual en ella i s’ha exposat al màxim. Tot començarà quan en Blomkvist rep la trucada a les tres de la matinada del professor Frans Balder, un eminent investigador d’intel·ligència artificial, dient que disposa d’informació vital i que la seva vida corre perill.
David Lagercrantz ha disposat de la suficient habilitat com per no sortir-se del mateix guió de Els homes que no amaven les dones i crear una història on la violència -de gènere i infantil-, d’espionatge amb venda de dades a gran escala, personatges molt i molt dolents, i amb una trama i subtrames molt ben lligades; tot això farà les delícies dels fans de Larsson i #Millennium. Per si fos poc, l’escriptor ha sabut dosificar a la Lisbeth Salander i aquesta no apareixerà quasi ben bé fins a la meitat del llibre quan es destapa tot l’embolic. A més, la Salander tindrà un company d’allò més curiós i tendre que serà tot un encert per l’argument d’un llibre de 652 pàgines.
La narrativa, l’estil, l’ambientació, i la manera de configurar tota la trama és idèntica a la de Larsson. De fet, el lector no trobarà les “set diferències” (ni tres, ni vuit, ni cap número). I si no, proveu-lo. Doneu-li a qualsevol que no hagi llegit la sèrie #Millennium –si és que encara queda algú-, un paràgraf escrit de Els homes que no amaven les dones i un de El que no et mata et fa més fort. A veure què us diu.
Per altra banda, malauradament, també disposa de les mateixes pegues que tenia Larsson. Les descripcions són extremadament llargues -a mi especialment m’agraden però reconec que no tothom gaudeix de representacions tan extenses per més que vagin bé amb la trama-. Mikael Blomkvist segueix una mica peix bullit, com ha estat sempre. Un protagonista una mica insuls. La Lisbeth Salander, aquella noia quasi amb súper poders, continua igual de forta, intel·ligent… i d’irreal. La resta de personatges, una mica estereotipats tots plegats. I trobarem més d’un clixé, sobretot en un personatge que ens caurà especialment bé.
A tot això cal dir que si us va agradar Els homes que no amaven les dones, gaudireu amb El que no et mata et fa més fort. Un llibre basat a la perfecció amb l’estil de Larsson i de la sèrie #Millennium. Una novel·la entretinguda i que us incitarà a no deixar-la de banda quan la comenceu. Aneu avisats, fans de Larsson!
