El somriure de Darwin. Anna Maria Villalonga. Llibres del Delicte.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Segona novel·la de l’escriptora Anna Maria Villalonga publicada també per l’editorial Llibres del Delicte —la primera va ser La dona de gris—, i que ens mostra de manera realista com es pot fer crítica social i remoure consciències amb la ficció gràcies a una anàlisi que, encara que dins de la faula, sap transformar en opinió els problemes socials actuals a les grans ciutats. Problemes no tan sols presents sinó molt més reals i força allunyats de les diverses faunes que corren dins de la novel·la negra en disposar d’una crítica social autèntica que poc o res té a veure amb el món de la ficció de moda.
Tres són els personatges de «El somriure de Darwin», Max, Noemí i Ivan. Sense oblidar en Darwin, el gos d’en Max i a qui fa referència el títol.
Max, és un rodamón ja quasi vell amb molta mala fortuna. Un vagabund més d’una gran ciutat que ha estat colpejat per la societat en la seva dignitat:
«Una ombra trepitjant l’asfalt».
Noemí, una jove solitària que treballa en una gestoria i que viu la vida que vol viure, en el seu petit univers, i allunyada d’allò que encara li fa mal:
«Els llibres i la triada solitut van esdevenir els millors amics».
Ivan, un jove intolerant i agressiu amb fòbies socials. Carn de gimnàs:
«La ment li deia que tenia una tasca a complir».
El somriure de Darwin es divideix en dues parts. La primera ens introduirà en els personatges i ens relatarà com han arribat on són i el perquè. En la segona part, arriben els fets: tots viuen en el mateix barri —si viure al carrer com viu en Max, es pot considerar viure—. Tots tres es coneixen de vista. De fet, Noemí i Ivan, viuen a la mateixa escala. Una nit, un altre rodamón morirà assassinat en un caixer. Max, que arribarà tot just després de la mort del vagabund per resguardar-se de la pluja, trobarà a l’home mort. Ell, serà el primer sospitós.
El llibre, narrat en diverses veus i de manera coral, ens farà reflexionar i fer un judici de valors tan si volem com si no. Una narrativa realista i colpidora que ens posarà un nus a la gola veient el desenvolupament dels personatges i com han evolucionat, uns cap a l’amor, i d’altres cap l’odi. Uns protagonistes on les solituds i els successos del passat tindran un pes específic.
Un món que l’autora, Anna Maria Villalonga, l’escriu i el descriu amb una prosa magnífica, de detall precís, on no li tremola la mà per explicar-nos tot el cal dir sobre una societat injusta en una ciutat qualsevol.
***
Anna Maria Villalonga és llicenciada en Filologia Hispànica i Catalana.
Professora i investigadora en el Departament de Filologia catalana, Secció Literatura, de la Universitat de Barcelona. Escriu i fa crítica cinematogràfica. Té seccions i columnes en la premsa de Barcelona.
Al desembre del 2013 va publicar una antologia de relats negres escrits per dones amb el títol “Elles també maten“, també ha publicat “La dona de gris“.
Comissària de l’Any Pedrolo que se celebra aquest 2018.
