Els àngels de gel

Els àngels de gel. Toni Hill. Rosa dels Vents.

els-angels-de-gel

Toni Hill (Barcelona, 1966) és llicenciat en psicologia. Porta més de deu anys dedicat a la traducció literària i a la col·laboració editorial en diferents àmbits. Entre els autors traduïts per ell es troben David Sedaris, Jonathan Safran Foer, Glenway Wescott, Rosie *Alison, Peter May, Rabih Alameddine i A.L. Kennedy. La seva trilogia de l’inspector Héctor Salgado s’ha publicat en més de vint països i ha estat un èxit de venda i crítica: L’estiu de les joguines mortes (2011), Els bons suïcides (2012) i Els amants d’Hiroshima (2014). En la seva última novel·la, Els àngels de gel (Rosa dels vents, 2016), ens ofereix una magistral història d’intriga psicològica que penetra en els racons més foscos de la ment humana, alhora que ens reflecteix l’ambient d’uns anys marcats per la guerra i la tensió social.

Sinopsi

Barcelona, 1916. Als vint-i-set anys, en Frederic Mayol ha deixat enrere una vida còmoda en l’esplendorosa Viena i la traumàtica participació en una guerra que continua assolant Europa. Psiquiatre i seguidor de les teories psicoanalítiques, s’enfronta al seu futur càrrec en un sanatori ubicat en un tranquil poble de pescadors proper a Barcelona, un lloc perfecte per superar els horrors viscuts al front.

Però la clínica i els seus voltants no són tan idíl·lics com ell es pensava. Les ombres d’un passat sinistre planen sobre els àngels que decoren la façana de l’edifici, com si volguessin reviure els esdeveniments que van succeir set anys enrere, quan aquell lloc era un prestigiós internat per a noietes de bona família que va tancar les portes després d’un tràgic incendi.

Atrapat entre l’anhel de desvelar el misteri que s’amaga entre els murs del casalot i l’amor que sent per la Blanca, una de les antigues alumnes de l’escola, en Frederic haurà d’enfrontar-se a una perversa història d’obsessions i venjances per arribar a una revelació tan sorprenent com desoladora.

Perquè la veritat, malgrat que és necessària, no sempre resulta alliberadora. De vegades, fins i tot, pot suposar una veritable condemna.

Ressenya

Suspens, enigma, novel·la negra… Els àngels de gel, la recentment estrenada novel·la de Toni Hill, és sobretot una novel·la sobre el mal, aquesta condició humana que s’amaga amb astúcia entre nosaltres. La novel·la és una amalgama que combina el millor dels contes clàssics de fantasmes amb la novel·la negra en una Barcelona neutral durant la I Guerra Mundial. Corre l’any de 1916 i Frederic Mayol, vienès de pare espanyol, psiquiatre i ex-combatent ferit en la Gran Guerra i incapacitat per seguir lluitant, tornarà a Barcelona i recaurà en un poblet de la costa catalana per treballar i defensar les seves teories psicoanalítiques en un sanatori mental que va anar antigament un internat per a senyoretes de classe alta. L’internat, que va haver de tancar a causa d’un incendi on va morir una alumna i una professora, donarà ara recer a malalts mentals en un lloc on es practicarà la medicina moderna per combatre les diverses demències dels pacients allí ingressats.

Toni Hill, fent un canvi de registre en la seva trajectòria literària —encara que potser no tant per a aquells que recordem les recreacions d’una de les trilogies policials més venudes d’aquest país, la trilogia de l’Inspector Salgado—, ens mostrarà en aquesta ocasió com la novel·la gòtica i enigma, al costat de la novel·la negra, no només poden casar a la perfecció sinó que dotarà a aquest llibre d’una trama on les obsessions i la perversitat, compondran una història molt torbadora que encongirà el cor durant tota la lectura gràcies a un degoteig persistent de secrets i mentides.

La novel·la disposa de diverses veus narratives que ens aniran descobrint els aspectes foscos dels Àngels de gel a través d’una estructura en ocasions epistolar i en unes altres a través d’una veu omniscient en tercera persona. És gràcies a aquesta configuració que reconeixerem als grans mestres de la literatura d’enigma com poden ser Wilkie Collins o a l’autor contemporani Eduardo Mendoza. Però si hi ha un homenatge clar i explícit en el llibre, és el que es realitzarà a la Jane Eyre de Charlotte Brontë encara que també, en l’impactant desenllaç, reconeixerem a altres clàssics del gènere de suspens. En la majoria d’ocasions s’utilitzarà la intriga psicològica per aconseguir un clímax molt intens, sense necessitat de recrear un ambient llòbreg o ombrívol a l’excés ja que la pròpia història d’aquest llibre, de falsedat, maldat i bogeria, serà més que suficient per convertir la narrativa en una crònica de tensió que no ens abandonarà durant tota la trama.

Amb uns flaixos molt subtils com poden ser una gàrgola, una ombra, o un riure, el temor i la torbació s’instal·larà durant tota la lectura.

Amb un registre dramàtic —agut i tènue—, l’escriptor sap enquadrar molt bé als seus protagonistes i a la crònica durant la Primera Guerra Mundial, sabent reflectir certs aspectes de la societat de l’època tant a Europa —exactament a Viena—, com en la societat barcelonina, i tot això sense menjar-se al propi argument com ocorre en punts altres llibres on l’ambientació passa a ser un personatge més. Els canvis que es van operant en la societat i, sobretot, el canvi del paper de la dona en ella —en el llibre tindrem l’ocasió de conèixer a Anna Freud, filla de Sigmund Freud, així com a diverses protagonistes femenines fascinants—, s’anirà percebent gràcies a una atmosfera natural, per res forçada.

El llibre consta d’un pròleg, quatre parts i un epíleg. El pròleg s’iniciarà a Barcelona l’any 1914 i el llibre finalitzarà a la mateixa ciutat mitjançant format epistolar en 1931. Un període que gràcies a les combinacions en l’estructura no cansarà encara que potser la primera part pot ser una mica més assossegada a causa de la presentació dels personatges —tots molt diferents i amb matisos propis—, a l’entorn, i a la introducció dels antecedents en la història.

El mal, la violència, la por o el misteri, modelaran el nou llibre de Toni Hill que ha sabut recrear una novel·la amb reminiscències clàssiques. Els àngels de gel, exquisida en estil i en formes —la manera de narració de Toni Hill és impecable i molt elegant—, el lector es mantindrà en un estat d’alerta i angoixa constant gràcies a una atmosfera molt inquietant. Una novel·la que delectarà en contenir una història de qualitat molt bé equilibrada i amb un alt clímax de suspens psicològic.

Share Button

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.