Els morts no enganyen

«Els morts no enganyen». Stephen Spotswood. Traducció de Teresa Graells. Univers llibres. 

Per Cristina d’@obrirunllibre

Simpàtica i divertida novel·la ambientada en els anys 40 a Nova York, amb tots els ingredients de la novel·la clàssica americana excepte en una dada clau: les dues protagonistes d’ Els morts no enganyen, són dues dones ‘detectives’. Aquesta és la primera novel·la del reconegut Stephen Spotswood que ha sabut recrear un misteri molt intrigant protagonitzat per dones. L’humor, la ironia i la sensibilitat tenen un paper primordial a més a més, evidentment, d’assassinats, baralles i fins i tot alguna femme fatale.

Nova York, anys 40. Willowjean Parker, Will per als coneguts, treballa des de fa més de tres anys com ajudant de la detectiva més famosa de NY: la Lillian Pentecost. Will és una noia que sent adolescent va fugir de casa i va anar a parar a un circ ambulant. Allí va aprendre un munt d’habilitats que ara es presenten imprescindibles en el dia a dia de la Lillian, malalta d’esclerosi múltiple.

Una dona de l’alta societat, l’Abigail Collins, apareix assassinada en el seu gabinet, tancat i barrat per dins, mentre se celebra una festa a la seva residència. Un misteri d’habitació tancada on prendrà rellevància el fet sobrenatural en trobar-se entre els assistents a la festa, una prestigiosa mèdium. Aviat tot es complica i la mateixa Will passarà a ser la principal sospitosa.   

Quan ja semblava que tot estava dit en el món de la novel·la negra clàssica americana, apareix Stephen Spotswood i fa una entretinguda intriga on les dones són les principals protagonistes i on ho faran igual o millor que els clàssics detectius amb els quals hem crescut literàriament. Els perfils de la Will i la Lillian Pentecost es troben molt definits sense fer-los ni feixucs ni exhaustius sinó que els desenvolupa d’una manera molt amena i els anirem absorbint amb veritable interès  per voler saber-ne més.

La narrativa també es troba molt ben executada —l’autor és un prestigiós periodista i dramaturg—. Els punts d’humor, diàlegs o l’encertadíssima manera de desplegar els fets de la trama, demostren molta destresa. La veu en primera persona de Will durant tota la novel·la, sense intercalar els ja recurrents flashbacks d’altres veus, podria fer pensar en un cert cansament durant la lectura, però ben contràriament, dóna molta agilitat a tot l’argument.

La primera vegada que vaig topar amb la Lillian Pentecost gairabé li forado el crani amb un tub de plom. 

Trobarem també una sorpresa en la trama que tot farà pensar amb l’inici d’una nova saga de les detectives i, efectivament, rebuscant per la web de l’autor, salta la notícia d’un segon llibre aquesta tardor als EUA. Esperem tenir-lo aviat aquí també.

***

Stephen Spotswood és periodiste i dramaturg de contrestada i guardonada trajectòria. Com a periodiste, ha passat gran part de les últimes dues dècades escrivint sobre les seqüeles de les guerres a l’Iraq i l’Afganistan i les lluites dels veterans ferits. La seva obra dramàtica s’ha produït àmpliament als Estats Units. Té la seva llar a Washington, DC amb la seva esposa, l’escriptora adulta jove Jessica Spotswood.

Share Button