Estrella Polar. Francisco Moita Flores. Traducció de Sebastià Bennasar. Pagès Editors.
Per Cristina d’@obrirunllibre
«Qui puja al punt més alt de Montsanto, una nit sense lluna, troba un petit i discret corriol de terra batuda, encaixat entre bells pins i cedres d’aspecte seriós, que desemboca en un mirador natural, envoltat de bruc, on el cel es revela amb la seva major esplendor. Els llums de la ciutat embruten el firmament, però des d’allà, des d’aquell punt alt, solitari, la Via Làctia val la mida de la seva bellesa, feta de llumetes intenses, que són l’empedrat del cel, i les constel·lacions, vanitoses, assumeixen la seva pròpia identitat. Entre aquestes, hi ha la més cobejada: l’Óssa Menor, apuntada a la cua per l’Estrella Polar […] Per tot això, només l’excés poètic explica el nom atorgat a la comunitat que va créixer en perpendicular a l’estrella, sobre aquell turó més allunyat que es veu més enllà de Lumiar. L’anomenaren el barri de l’Estrela Polar».
Aquest nom poètic, el d’Estrella Polar, farà referència a un barri marginal prop de Lisboa. L’autor, el portuguès Francisco Moita Flores, el vam poder conèixer enguany, al festival de novel·la negra de Tiana. Moita, que ens va fer un repàs de la història del seu país i de com va poder sobreviure l’idioma —actualment, més de 260 milions de persones al món parlen el portuguès—, on també ens va explicar qui és la Diana, la protagonista d’aquesta novel·la de bell epígraf, així com també de la resta de personatges.
Diana és una joveneta que comanda un grup de lladres i venedors de droga de l’Estrella Polar. En el grup, tots ben joves, hi trobarem nois i noies amb un passat i present difícil i que gràcies a aquesta nova Robin Hood moderna, podran sobreviure ells i les seves famílies. El concepte d’amistat serà l’eix del grup on la Diana liderarà amb disciplina i tendresa a tots aquests nanos que bé podríem trobar a qualsevol plaça de qualsevol ciutat del planeta.
El llibre disposa d’un ritme força ràpid en ser gairebé bé tot pàgines i pàgines amb els diàlegs de la banda. De fet, el paràgraf més llarg el trobarem a l’inici del llibre —transcrit un petit exemple dalt—, on se’ns explicarà qui són i com conviuen ionquis i lladres en un mateix indret. Gràcies a la interrelació entre els personatges, coneixerem el microcosmos d’aquests lladregots —Ull! En aquests nois no els hi tremola la mà per accions directes i contundents com disparar i fins i tot matar—.
Francisco Moita Flores ens transcriu fil per randa tot allò que pot succeir en un raval marginal: l’entorn familiar dels nois, el celler de la plaça i punt de reunió dirigit per un exlladre que es va prometre a si mateix no tornar a trepitjar mai més una presó. També sabrem com són els cops que planegen els nois per a la compra de la droga i la seva posterior venda, així com els somnis, majoritàriament truncats, de la gent que allà hi viu.
Aquest és un llibre de personatges, amb una ambientació marginal per a una novel·la que només es permet un petit raig líric en l’inici de la narrativa, i plagada de fets que no donaran descans al lector. Amb una excel·lent traducció d’en Sebastià Bennasar, aquesta és la primera publicació d’un llibre de Francisco Moita Flores al nostre país.
***
