La casa de les miniatures. Jessie Burton. Traducció Josefina Caball. Amsterdam Llibres.
Jessie Burton va néixer l’any 1982, va estudiar a Oxford i, actualment, viu a Londres. La casa de les miniatures és la seva primera novel·la, un debut extraordinari que s’ha convertit en un èxit de vendes rotund al Regne Unit, ha guanyat l’Specsavers National BookAward i ha estat triat el llibre de l’any per Waterstones.
Sinopsi:
Amor i obsessió, traïció i venjança, veritats amagades i sospites latents. El magnífic debut de Jessie Burton és una novel·la històrica absorbent de suspens embriagador que ja ha captivat milers de lectors: la revelació literària de l’any al Regne Unit.
L’any 1686, un dia de tardor, Nella Oortman truca a la porta d’una casa imponent del barri més ric d’Amsterdam, la fastuosa capital cultural i econòmica de l’època. La jove, de només divuit anys, comença una nova vida: s’ha casat amb l’il·lustre comerciant Johannes Brandt, un home distant, molt més gran que ella, que la sorprendrà amb un regal de noces inesperat: una casa de nines esplèndida, rèplica de la seva nova llar. Amb el temps, la Nella, decebuda per la buidor de la vida conjugal i la freda rebuda familiar, dedicarà els dies a omplir la casa de nines amb unes miniatures de realisme prodigiós enviades per algú que amaga la seva identitat i que coneix tots els secrets del seu art… i també els de la família Brandt. Uns secrets que la Nella descobrirà de la manera més insospitada i que li revelaran perills ocults i històries passades que posaran en dubte totes les seves creences sobre l’amor i el destí.
Ressenya:
Si “sorpresa” es defineix com a “Cosa que sorprèn” i “sorprèn” com “Meravellar amb quelcom d’inesperat”, això seria el succeït amb la lectura del llibre La casa de les miniatures de Jessie Burton.
Publicada per primera vegada en 2014 es diu d’ella que en la fira del Llibre de Londres en el 2013, va haver-hi, “literalment”, una veritable guerra d’ofertes per obtenir els drets. És la primera novel·la de Jessie Burton -britànica, secretària de la City i actriu-, i va trigar quatre anys a escriure-la. Aquest mes de maig va arribar en català de la ma d’Amsterdam Llibres com a llibre estival o “literatura per a l’estiu”, o almenys algú ho va classificar així. (Aquest mateix algú hauria d’explicar-nos en què consisteix la literatura estiuenca i per què aquesta nomenclatura que ens recorda per simple associació a cançons amb poc glamur i amb moltes reminiscències a barbacoes.)
L’autora es va inspirar per al llibre a la casa de les miniatures de Petronella Oortman, una dama holandesa del segle XVII, i la casa del qual es troba en exposició permanent en el Rijksmuseum d’Amsterdam. Jessie Burton recrea la història en 1686 d’una jove holandesa de divuit anys que es trasllada a la ciutat d’Amsterdam després de casar-se, per conveniència, amb un madur i ric comerciant al que amb prou feines coneix. Aquest, que viu amb la seva germana soltera i els criats de la casa -en una residència en la Corba d’Or d’Amsterdam-, li ofereix com a regal de noces una luxosa rèplica de la casa en la qual habiten, exposada en un vistós aparador, i realitzada amb les millors fustes nobles i recoberta de joies precioses. Nella, així es diu la protagonista, anirà poblant la seva joguina amb reproduccions en miniatura però a mesura que va passant el temps, les figures aniran prenent un caire misteriós destapant secrets i drames familiars.
El meravellós d’obrir un llibre del que es desconeix amb prou feines tot sobre ell –i amb el gairebé únic objectiu que ofereixi una lectura entretinguda-, és que aquest llibre pot despertar com crisàlide i començar a transformar-se en una novel·la que no només és entretinguda, sinó que a més disposa d’una narrativa més que correcta i amb un misteri ben tramat; és llavors quan el lector se sorprèn i se sent com si hagués descobert, gairebé, un nou continent.
La casa de les miniatures, guardonada amb el National Book Award, és una novel·la de tall lleuger a la qual podria classificar-se dins de la narrativa, el misteri, la fantasia, la història… i si s’apura, també podria catalogar-se com a romàntica, a causa d’uns sentiments molt generosos que s’exposaran amb molt encert. La seva autora, Jessie Burton, ha tingut la suficient habilitat per recrear una trama sòlida i diferent on tractarà temes espinosos com el racisme, l’homofòbia o la cobdícia, però oferint -dins d’una narrativa de tall clàssic-, un estil fresc, visual i amb uns girs molt bé assolits. Una narrativa neta sense els ja abusius i recurrents cliffhangers que utilitzen a l’excés la majoria d’autors. L’entorn, el pròsper imperi comercial d’Holanda amb el llunyà Orient, el fred d’uns canals gelats o la recreació de la vida a la ciutat de Amsterdam d’aquella època -sense arribar a ser didàctica-, seran un atractiu molt important d’aquesta novel·la.
La protagonista, joveníssima, però que disposa d’una gran maduresa, no s’espantarà pel que li ha tocat viure i lluitarà pel que considera que és just: un perfil de dona moderna però innocent que captivarà al lector; una espècie d’heroïna del segle XVII.
No apareixeran gaires personatges a La casa de les miniatures però tots disposen d’un perfil tan remarcat i fort que no es trobarà a faltar a altres: tots ells guarden suficients secrets com per cobrir folgadament les 448 pàgines que componen el llibre. Existeix una figura, la cunyada de Nella, Marin, que és la que sorprendrà més a mesura que es vagin descobrint més coses sobre ella.
Secrets a la ciutat d’Amsterdam del segle XVII, una casa de miniatures, molta avarícia però també sentiments altruistes. Una trama interessant que oferirà un entreteniment de qualitat gràcies a un concís argument ben desenvolupat. Una història de prejudicis que bé podria traslladar-se a ple segle XXI.
(Aquesta ressenya es va publicar en castellà l’11 d’agost en la Revista Vísperas on col·laboro habitualment.)
