La dona de gris. Anna Maria Villalonga. Llibres del Delicte.
Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959) és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i publica habitualment en diferents mitjans. Els seus relats han aparegut en volums col·lectius i revistes literàries. Divulgadora i investigadora del gènere negre, l’any 2013 va publicar l’assaig sobre novel·la negra catalana Les veus del crim i va coordinar l’antologia Elles també maten, que inclou un text propi. Des de fa 5 anys edita el bloc especialitzat A l‘ombra del crim.
Sinopsi:
L’esperada primera novel·la de la professora i experta en novel·la negra, Anna Maria Villalonga, ens ofereix una aproximació al gènere des d’un vessant més psicològic, i palesa que la literatura negrecriminal és molt més que un mort i una investigació. L’obsessió i l’assetjament d’un home a una dona qualsevol, una dona grisa, és l’argument d’una novel·la plena d‘intrigues i girs inesperats.
Ressenya:
Amb un cert aire a cinema antic com la pel·lícula ‘La finestra indiscreta’ -de fet trobarem diverses referències cinèfiles en el llibre-, Anna Maria Villalonga ha creat en La dona de gris, una novel·la ben escrita, ben desenvolupada i ben perfilada on l’assetjament d’un home a una dona que no coneix, serà l’eix central de la trama.
A pesar que el títol fa referència expressa a una dona, gairebé tots els personatges del llibre són grisos i amb una vida prou trista i sense color que necessitaran estímuls externs, de diversa índole, per fugir del seu desconsol i, encara que no són gaires, sí seran suficients per a recórrer tota una escala de valors, trobant persones algunes de molt entranyables i d’altres ben odioses.
Amb una important càrrega social en una ciutat impersonal -en cap moment se’ns dirà el nom de la ciutat-, on tots els personatges que conformen el llibre es van creuant en llocs prou corrents i vulgars, podríem reconèixer qualsevol poble o vila d’avui en dia entre les pàgines.
La prosa de l’autora és una prosa que, encara que relatada amb senzillesa, demostra una forta y cuidada narrativa que defuig dels subterfugis i dels girs innecessaris; es desenvolupa amb tranquil·litat però amb fermesa cap a un objectiu que és gairebé justicier i ple de revenges.
La dona de gris es més que només una entretinguda novel·la. Es llegirà sorprenentment ràpid i deixarà una sensació de benestar i de feina ben feta que ens complaurà en gran manera.
