La dona immòbil. Joan Barril. Grup62.
Joan Barril (Barcelona, 1952-2014) va publicar milers d’articles d’opinió, reportatges i contes a la premsa escrita. Va ser director del setmanari El Món i va col·laborar, entre d’altres, a diaris com El País, La Vanguardia i El Periódico. De la seva obra literària cal destacar les novel·les Un submarí a les estovalles, Condició de pare, Parada obligatòria (Premi Ramon Llull, 1998), Gairebé una parella, Tots els ports es diuen Helena (Premi Ramon Muntaner 1998), Certes mentides (Premi 23 d’Abril 2002), Les terres promeses i El caçador d’ombres, traduïdes al castellà, al gallec i al portuguès, i els reculls Sobre l’amor (2007), Sobre la distància (2008), Sobre els plaers (2009) i Sobre la felicitat (2013).
Una novel·la d’homes i de dona immòbil sobre l’amor i el desamor i sobre totes aquelles coses que ens van marcant al llarg de la vida.
Sinopsi:
La dona immòbil és una història d’històries que graviten a l’entorn d’una dona de considerable atractiu, l’Helena Graus, que es veu forçada a la immobilitat per culpa d’un accident domèstic.
Ella és el centre d’atenció de quatre homes que en diferents moments de la vida hi han mantingut una relació sentimental: el marit, polític d’èxit que es presenta a unes eleccions imminents; un pianista de renom, l’amant actual; un ric i solitari fi nancer que havia mantingut una relació amb ella quan eren joves; i un metge compromès, amb qui havien estat amics.
Tots els personatges han patit alguna relliscada oculta. Gent que potser va coincidir en una joventut que ja no és la que era i que ara es retroben. Tancats en una casa de muntanya i aïllats per una nevada imponent, hi ha l’escalfor de l’amor i dels antics afectes, però també por, penediment i expiació. I un vell pastor que posa en evidència que les conseqüències del passat condicionen el futur.
Han dit:
«Tot allò que ha deixat escrit en Joan Barril és del bàndol de la vida: va escriure una literatura vitalista, on hi havia sempre, sota l’ornament enginyós i la frase brillant, la pulsió de la pròpia biografi a, les seves inquietuds i sobretot les seves esperances i les seves eufòries. I també la por de morir.» Vicenç Villatoro, La Vanguardia
«Joan Barril era una persona vital i expansiva, amb virtuts refl ectides a la seva obra, com ara la ironia i la imaginació.» Josep M. Espinàs
«El Barril novel·lista no està lluny de l’articulista. Hi ha una mirada en comú que pentina la realitat amb el mateix to refl exiu i líric.» David Guzman, El País
