La Ferradura d’Or. Dashiell Hammett. Edicions 62.
Dashiell Hammett (1894 – 1961) va treballar a San Francisco com a detectiu de l’Agència Pinkerton abans de dedicar-se a escriure relats policíacs i a treballar cpm guionista. Entre les seves obres destaquen Collita roja (1929), El falcó maltès (1930) i La clau de vidre (1931). Dashiell Hammett és un dels principals representants de la novel·la negra nord-americana, amb un estil fred i dur, crític i basat en el retrat del món del crim contemporani.
Sinopsi:
L’agent de la Continental rep l’encàrrec d’una dama anglesa de localitzar el seu marit drogoaddicte. Seguint els passos d’un petit traficant, el detectiu el localitza a l’altra banda de la frontera a Tijuana, a la cantina de La Ferradura d’Or, on conviu amb una prostituta i es dedica a beure, a fumar opi i a injectar-se cocaïna.
En el segon cas, el pacient i rutinari seguiment d’el Noi sense Nom, un sospitós trobat a l’atzar pel carrer, farà entrar l’agent de la Continental en una espiral d’enfrontaments, persecucions i tiroteigs entre els membres enfrontats d’una banda d’atracadors de joies.
La nostra ressenya:
La Ferradura d’Or.
Excel·lent relat curt protagonitzat per l’agent de la Continental de Collita roja. Narrat en primera persona pel mateix agent, del que mai sabrem el nom, aquest conte és un mos exquisit on es donen la mà tots els bons components del mestre de la novel·la negra: corrupció social, crims, drogues, delinqüència, prostitució… I el que és més important, una posada en escena molt realista semblant a un guió cinematogràfic.
El detectiu de l’agència de detectius privats de la Continental, en aquesta ocasió haurà de marxar a Tijuana per intentar localitzar al marit desaparegut d’una dona anglesa, però tot farà un gir inesperat arran de la mort de la dona…
Intens i superb relat, ja que aquest conte curt conté tots els ingredients dels quals es podria fer tota una pel·lícula i, malauradament, una novel·la de 400 pàgines d’avui en dia. I diem malauradament, perquè no és necessari i en La Ferradura d’Or, de tan sols 50 pàgines, queda molt ben demostrat que es pot crear una excel·lent trama amb uns perfils molt ben definits, diversos girs i molt de realisme; i tot sense palla. Però suposem que això, en aquests moments, no és profitós econòmicament ni comercial. (Recordem que l’agent de la Continental de Dashiell Hammett va protagonitzar 36 històries curtes que van aparèixer publicades, a partir de l’any 1923, en una revista anomenada Black Mask).
Relat potent, agut i encara que petit, molt gran. Nosaltres l’hem llegit d’una antiga col·lecció de la Cua de Palla, d’Edicions 62 editada en l’any 1996. Tot un luxe. Però, si esteu interessats, heu de saber que existeixen diversos relats recopilats en un mateix llibre. Tan sols cal buscar una mica per Internet. O comprar-los de segona mà com hem fet nosaltres. Val la pena llegir-los, trieu l’opció que trieu.
El noi sense nom.
Un altre excel·lent relat que completa el llibre de ‘La cua de palla’, El noi sense nom.
Amb tan sols 57 pàgines, Dashiell Hammett aconsegueix novament recrear una excel·lent trama on les traïcions i dobles traïcions d’uns atracadors de joies, faran les nostres delícies.
Al més pur estil de l’agent de la Continental, gairebé per casualitat, es veurà involucrat a la ciutat de Sant Francisco amb una banda d’atracadors que gairebé li donarà un important disgust.
En poques pàgines, es desenvolupa tota una trama que donaria per recrear qualsevol pel·lícula de Hollywood dels anys 20 en blanc i negre. Fantàstic.
Segur que llegirem més relats de l’agent de la Continental. Us ho recomanem.
