La formació d’una marquesa

«La formació d’una marquesa». Frances Hodgson Burnett. Traducció de Marta Pera Cucurell. Viena Edicions.

Per Cristina d’@obrirunllibre

La formació d’una marquesa va ser publicada originàriament l’any 1901 i li va seguir una seqüela amb el nom de The Methods of Lady Walderhurst. Posteriorment, els dos relats van publicar-se junts sota el nom del primer, The Making of a Marchioness. Ara Viena Edicions per al seu Club Victòria, publica una edició recopilatòria amb el títol La formació d’una marquesa amb la bona traducció de Marta Pera Cucurell. L’autora, Frances Hodgson Burnett, és coneguda principalment pel conte infantil El petit lord i també per la novel·la El jardí secret.

L’Emily Fox-Seton és una dona d’uns trenta anys pobra i sola, que sobreviu ajudant a dones de l’alta societat londinenca. És molt apreciada pel seu bon humor i bon cor. Un dia, una de les dones per a les quals treballa, li demanarà que l’acompanyi a la seva mansió al camp i l’ajudi a preparar i organitzar una festa on hi acudirà el millor de la societat anglesa. Allà l’Emily coneixerà al marquès de Walderhurst, un home ja en la cinquantena i solter, molt sol·licitat entre les dones.

Encara que La formació d’una marquesa avui en dia sigui una novel·la certament previsible, és molt agradable de llegir i de degustar, sobretot per aquells seguidors de l’època victoriana. El perfil de pobres bons i rics generosos es troba gratament detallat, encara que tota l’ambientació i personatges estan molt ben rematats i és la part més destacable de tot el conjunt. La segona part ens mostrarà la cara més fosca del període i encara que també previsible, ens presentarà el rostre més tenebrós de l’època.

Amb aquell punt entre novel·la romàntica i gòtica que tant furor va despertar en el seu moment, La formació d’una marquesa és una d’aquelles novelettes que inspiren a una lectura plàcida i tranquil·la.

***

Frances Hodgson Burnett (1849-1924) va quedar òrfena de pare quan tenia tot just cinc anys i, amb la mare i quatre germans, va viure en la pobresa dels suburbis de Manchester durant tota la infantesa. Quan ella tenia setze anys, la família va emigrar a Knoxville, als Estats Units, on la seva situació econòmica no va millorar gaire. En morir també la seva mare, Frances, amb només divuit anys, es va convertir en la cap de família i va començar a escriure per guanyar-se un sou. L’any 1886 va publicar Little Lord Fauntleroy, que va vendre més de mig milió d’exemplars. Va tornar a Anglaterra i es va establir a Great Maytham Hall, on va descobrir un jardí secret de debò, que havia estat tancat durant anys i que posteriorment es convertí en la seva font d’inspiració. Fou el 1910 quan va publicar El jardí secret, la novel·la per la qual és més coneguda.

 

 

Share Button