«La llibreria ambulant» i «La llibreria encantada», dues novel·les feel good

«La llibreria ambulant» i «La llibreria encantada», dues novel·les feel good. Christopher Morley. Traducció de Dolors Udina. El cercle de Viena. 

Per Cristina d’@obrirunllibre

A qui no li agradaria saber amb antelació que un llibre acabarà bé i que n’obtindrem una lectura plàcida amb missatge positiu? D’això tracta la literatura feel good. Són llibres de ficció, de sofà i manta, per desconnectar i passar-s’ho d’allò més bé. I si a més estan ben escrits i ens parlen de llibres, objectiu assolit.

L’autor dels llibres que en parlem avui, Christopher Morley (1890-1957) i de nacionalitat americana, va ser editor, columnista, novel·lista i director de la famosa revista setmanal Saturday Review of Literature. Però havent llegit La llibreria ambulant i La llibreria encantada, es desprèn que va ser un gran lector tant en volum com en qualitat. A més a més, va ser un fanàtic d’en Sherlock Holmes; tant, que va impulsar The Baker Street Irregulars, la reconeguda i gran associació de fans d’en Holmes als EUA.

El resultat de la lectura d’ambdós llibres és molt gratificant. Són dues aventures senzilles però divertides, on els llibres són l’eix del món que s’inventa l’autor. El personatge principal de totes dues és Roger Mifflin, un professor baixet de barba vermella, enamorat dels llibres.

En La llibreria ambulant (1917), Roger Mifflin, un llibreter itinerant que vol traspassar el seu negoci i marxar cap a Brooklyn per escriure les seves memòries, coneixerà a la senyoreta McGill, a qui convencerà para que provi el negoci dels llibres i compri el seu carro amb cavall i gos inclosos. La llibreria se’n diu “Parnàs” en una clara referència al déu grec “patró” dels artistes i de les muses. En Mifflin i la senyoreta McGill marxaran uns dies plegats en el carro per introduir-la en el negoci de la venda de llibres. En La llibreria encantada (1919), el Sr. Mifflin ha aparcat el carro i s´ha establert com a llibreter de segona mà en una llibreria en el rovell de l’ou de Brooklyn. Cal destacar d’aquesta segona novel·la una reunió de llibreters on parlen de les vendes de llibres, de la qualitat d’aquests, així com de la publicitat com eina de venda i també de les editorials. Un déjà vu on podrem comprovar que les  inquietuds en el món del llibre han estat sempre les mateixes i que encara no s’han resolt. El perquè del nom de la llibreria, encantada, el sabrem gràcies a un aforisme deliciós que el podrem fer nostre i que parla sobre tots aquells llibres sense llegir que guarden pols en les nostres biblioteques:

«Per això dic que és “La llibreria encantada”, encantada pels fantasmes dels llibres que no he llegit. Pobres esperits inquiets que caminen sense parar al meu voltant! Només hi ha una manera de fer desaparèixer el fantasma d’un llibre, i és llegir-lo.»

La llibreria ambulant i La llibreria encantada són dos bons llibres que compleixen  l’aspiració simple, però difícil, de passar-s’ho prou bé amb la seva lectura.

***

Christopher Morley (1890 – 1957) va estudiar història a la universitat d’Oxford i el 1913 es va convertir en un dels periodistes més prestigiosos del seu temps. La seva primera novel·la, La llibreria ambulant, publicada el 1917, fou un gran èxit, que va tenir continuïtat amb La llibreria encantada, publicada dos anys després. El 1939 va aparèixer la seria la seva novel·la més coneguda, Kitty Foyle.

Share Button