La princesa promesa. William Goldman. Traducció de Pat Aguiló. Àtic dels llibres.
Per Cristina d’@obrirunllibre
«Relat clàssic d’amors veritables i grans aventures escrit per S. Morgenstern».
Aquest és el subtítol per La princesa promesa, el clàssic d’aventures de William Goldman amb una nova edició que ens ha portat recentment Àtic dels llibres per al 45 aniversari de la primera publicació, amb la impecable traducció de Pat Aguiló al català.
Poca cosa a dir respecte a l’argument que ja coneixem tots: una obra fictícia —narrada en paral·lel—, on William Goldman explica quin és el llibre que li ha agradat més a la seva vida, el que li llegia el seu pare cada nit quan ell era petit i es trobava malalt al llit.
El llibre seria d’un autor anomenat S. Morgenstern i estaria ambientat en un país de la vella Europa anomenat Florin. Tanta és la passió de Goldman pel llibre, que decidirà enviar-li un exemplar —exhaurit i descatalogat— en el seu fill per al seu aniversari mentre es troba treballant a Hollywood. Goldman vol enginyar la mateixa connexió que va tenir amb el seu pare per acostar-se al fill i pensa que amb La princesa promesa ho aconseguirà. La decepció vindrà quan al tornar de viatge el fill li dirà que no li ha agradat i que de fet no ha passat del primer capítol —us sona? Quants llibres hem deixat només a les primeres pàgines?—. Sorprès, el llegirà per primera vegada —bell el fet de no haver-ho llegit abans i el grat record que tenia de les lectures del pare—, i és aleshores quan comprendrà que el seu progenitor li va interpretar una versió reduïda saltant-se totes aquelles parts avorrides. Goldam començarà a barrinar un pla: realitzar una versió més restringida i que només surti tot allò que el va fer frisar de petit.
Així s’inicia una novel·la d’aventures i amors veritables ambientada en l’edat mitjana on és molt difícil de sostreure’s de l’encant de la fantasia i el divertiment. Tota la novel·la conté una ironia i una sèrie d’escenes càndides molt semblants als contes de fades.
La narrativa de La princesa promesa no és excepcional, no ens enganyem, però la història està molt intel·ligentment estructurada i és tan amable i innocent que fa que es llegeixi tot el llibre amb un gran somriure. El gegant Fezzik, el sicilià, l’Íñigo Montoya —«Hola, em dic Íñigo Montoya; tu vas matar el meu pare; prepara’t per morir»—, i la història d’amor entre Buttercup i Westley, és d’allò més ingènua però encisadora. Els paràgrafs on ens explica Goldman amb veu narrativa en off tot allò que no val la pena recuperar del llibre original són realment ocurrents i inciten a la riallada.
La princesa promesa porta uns extres per l’edició que ja varen aparèixer pel 25 aniversari. Si el llibre original pertany a l’any 1973, per la commemoració es va afegir un capítol extra que aquí també el trobarem. (Còmica la part on apareix l’Stephen King i els problemes «legals» amb els «hereus» de Morgenstern. Recordem que tot és fictici).
La novel·la va ser portada al cinema protagonitzada per Cary Elwes i Robin Wright entre d’altres i dirigida per Rob Reiner en 1987. En el seu moment va tenir un èxit moderat encara que amb els anys s’ha convertit en una icona del cinema. Coses curioses que passen en el temps. (Deixem el tràiler per recordar-la).
***
William Goldman va néixer el 1931. Viu a Nova York. És novel·lista, dramaturg i guionista, tasca per la qual ha rebut dos premis Oscar: al millor guió original per Dos homes i un destí i al millor guió adaptat per Tots els homes del president. Ha guanyat també dos premis Edgar al millor guió de pel·lícula, concedits per l’associació Mystery Writers of America, per Harper en 1967 i per Magic el 1979, aquest últim adaptat d’una novel·la que ell mateix va escriure el 1976.
Segons ell mateix explica en les seves memòries, Les aventures d’un guionista a Hollywood, va començar a escriure després de cursar una assignatura d’escriptura creativa a la universitat. Inicialment no tenia intenció de convertir-se en guionista. El que més li interessava era la poesia, el relat breu i la novel·la. William Goldman va publicar cinc novel·les i tres de les seves obres de teatre es van produir a Broadway abans que comencés a escriure guions. Fins a la mort del seu primer agent va escriure gairebé exclusivament narrativa literària, però a partir de llavors va començar a escriure thrillers, el primer dels quals va ser Marathon Man.
S. Morgenstern és alhora un pseudònim i una eina narrativa inventada per Goldman per afegir un segon nivell de lectura a la seva novel·la La princesa promesa. Goldman ens diu que la seva novel·la és una versió abreujada d’un llibre escrit per Morgenstern, un autor nascut a l’igualment fictici país de Florin. El nom és un homenatge a Johann Carl Simon Morgenstern, que va encunyar el terme Bildungsroman per descriure el gènere de la història de formació.
L’altra novel·la de Goldman en la que utilitza el pseudònim S. Morgenstern és Els gondolers silenciosos, l’única de les seves novel·les escrita en un estil similar al de La princesa promesa i en la qual l’element fantàstic i l’humor juguen un paper fonamental.
