La sang és més dolça que la mel. Josep Torrent. Crims.cat
Josep Torrent Alabau (Bellcaire d’Empordà 1956) té publicades diverses obres per infants i joves. Per adults ha publicat el llibre de microcontes Fum, pedres, miralls… Les novel·les policíaques La Mirora mata els dimarts i Detalls culinaris han merescut el premi Ferran Canyameres.Ha obtingut diversos guardons de reculls de relats per adults i també el premi Ramon Muntaner 2012 per la novel·la Abans de la batalla.
És l’autor del guió de la pel·lícula medieval 1212 l’any de la croada.
Sinopsi:
Any 2002. Damià Surrell, caporal de la Unitat d’Investigació de Figueres, amant de la bona cuina i del tai-txi, viu exultant després de rebre la medalla al mèrit policial per haver resolt un robatori amb homicidi. Però el que ell no sap ni tampoc la seva unitat policial és que ben aviat tindran a les seves mans un cas d’allò més enrevessat: al Museu Dalí, apareix mort un jove vigilant amb una nota enigmàtica a la boca. D’altra banda, la màfia russa i algunes organitzacions implicades -capitanejades per un cervell anomenat Dmitry- planegen cometre un robatori mitjançant un pla ben elaborat i intel·ligent.
¿Quina relació hi ha entre aquestes dues històries? ¿Per què es comet un crim d’aquestes magnituds a les portes d’un robatori d’alta volada? O potser és per desviar l’atenció? A les mans teniu un cas ben complex, de falses pistes i de tramuntanes que bufen per totes bandes. La qüestió es saber d’on bufen.
Ressenya:
Novel·la policíaca ambientada en terres empordaneses, La sang és més dolça que la mel va guanyar el I Premi Memorial Agustí Vehí de novel·la negra. El títol del llibre fa l’ullet a l’obra de Dalí, La mel és més dolça que la sang (1926).
En Damià Surrell, caporal de la Unitat d’Investigació de Figueres, s’enfrontarà al que semblaria la mort sobtada del vigilant del Museu Dalí mentre es troba treballant, però, malauradament, aviat s’esbrinarà que la mort no ha estat per causes naturals sinó per homicidi i, a més, sembla que està lligada a un possible i futur robatori d’algunes de les peces més importants del Museu Dalí.
Entretinguda i addictiva, aquesta novel·la ben argumentada disposarà d’un protagonista principal que és el caporal Surrell. Caporal una mica zen, practica el tai-xi, és amant de la bona cuina però també és un investigador molt ben considerat. De fet, la investigació serà força enrevessada i despistarà en més d’una ocasió al cos dels Mossos, ja que les indagacions d’homicidi aniran fent girs estranys.
He sabut que l’autor és exmembre de la policia i això es nota en la narrativa. Molt ben dirigida i orquestrada, la novel·la de Josep Torrent destaca per tenir un argument molt sòlid i una trama molt convincent. A més, ens parlarà de les màfies albanokosovars que pul·lulen per les nostres terres i del ben organitzades que es troben.
Bona ambientació -la tramuntana de vegades semblarà que fins i tot ens mogui els fulls del llibre-, en tot moment sabrem l’activitat de l’organització criminal i, paral·lelament, com avancen les investigacions dels cossos policials. Això farà una lectura atraient i suggestiva a més d’involucrar-nos amb la trama.
Aquesta ha estat una bona lectura. La sang és més dolça que la mel és un bon llibre criminal.
