L’acabadora. Michela Murgia. Traducció de Mercè Ubach. Editorial Proa.
Per Montse Galera @mossen_a
A vegades, així que comences, ja ho saps: el llibre t’agradarà. Molt s’ha de tòrcer l’argument perquè canviïs d’opinió si, des del primer moment, el to narratiu i la musicalitat del llenguatge et transporten mentre et bressen. Tot i així, llegeixes creuant els dits perquè res s’espatlli i puguis arribar a la última pàgina rendint-te, assaborint aquell moment, íntim com pocs, en que tanques el llibre i et concedeixes el silenci necessari per madurar el que has viscut. Aleshores, el canvi que la novel·la ha fet dins teu, es consolida. Si més no, així ha estat la meva experiència amb “L’acabadora” l’obra de Michela Murgia, traduïda al català per Mercè Ubach i editada per Proa l’any 2012.
Si la deixem fer, la Michela Murgia, ens repujarà a l’ànima un munt de sensacions, sentiments trobats —i potser dilemes morals—, utilitzant com a borí una història que fa transcórrer durant els anys 50 a l’illa de Sardenya, acotada pel mar, sí, però també per certes peculiaritats socials tan arcaiques com sorprenents. Així doncs, valent-se d’una veu narradora omniscient en tercera persona, ens atansarà a dues figures arrelades a la societat sarda. Una, el “Fillus de anima”, es ben real i ens la explica d’aquesta manera: “És així com en diuen, dels nens nascuts dues vegades, de la pobresa d’una dona i de l’esterilitat d’una altra. Maria Listru, fruit tardà de l’ànima de Bonaria Urrai, era la filla d’aquest segon part”. L’altra, coneguda com “l’acabadora”, és algú que ajuda a ben morir i més aviat es mou entre les ombres, els secrets o l’imaginari col·lectiu.
La novel·la no tracta únicament de la relació peculiar, delicada i emotiva d’aquest dos personatges: Maria, una nena nascuda dins d’una família amb masses boques i la seva mare adoptiva, una anciana que, tot i ser modista, es dedica a activitats menys confessables sense que l’assaltés mai el dubte “ de si era capaç de distingir la pietat del delicte”, sinó que també retrata una societat que ens sorprendrà amb les seves formes genuïnes de supervivència i de dur a terme trànsits vitals transcendents com ara el néixer i el morir. Michela Murgia, amés a més de dotar de vida i context un tema sempre delicat com és el de l’eutanàsia, posarà sobre la taula, també, determinats valors gregaris: “ Hi ha llocs on la veritat i el parer de la majoria són dos conceptes superposables, i en aquella misteriosa geografia del consens, Soreni era una petita capital moral”. La novel·la, en conjunt, està escrita des de la proximitat i amb coneixement de causa doncs l’autora, a més a més de ser filla de Sardenya, és una “fill’e anima”.
***
Michella Murgia (Cabras, Sardenya, 1972) autora molt compromesa políticament a qui agraden el temes incòmodes es va donar a conèixer amb “Il mondo deve sapere”, obra amb la que critica la precarietat laboral i que ha estat portada al cinema i al teatre. Amb L’acabadora ha guanyat dos dels guardons literaris més prestigiosos a Itàlia: el Mondello i el Campiello.
