L’arrenca-cors. Boris Vian. Trauduït per Joan-Lluís Lluís. Club Editor.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Una piulada d’en Quim Monzó parlant d’un llibre pot posar en alerta a qualsevol lector i més, si parla d’un llibre de Boris Vian però també d’una magistral traducció de Joan-Lluís Lluís: L’arrenca-cors de l’editorial Club Editor.
L’arrenca-cors és l’última novel·la de Boris Vian publicada l’any 1953. Havia de formar part d’una trilogia que mai va veure la llum. La mort de l’autor l’any 1959 no ho va fer possible.
«Setanta anys més tard, Joan-Lluís Lluís, convidat a triar una obra que volgués traduir, va dir aquesta».
El llibre és una irracional fantasia poètica on Jacquemort, un psicoanalista buit de sentiments, té la necessitat de conèixer les passions de la gent per poder omplir-se a ell mateix. Jacquemort arribarà a una casa en sentir els crits d’una dona que està a punt de parir. L’ajudarà i del part naixeran tres nens, «bassons i un que va sol.» La Clémentine, la mare, primer sentirà rebuig cap a les criatures però a poc a poc començarà a sentir un impuls obsessiu i malaltís per protegir els seus fills. Exclourà a l’Angel, el pare, de la seva vida i també de l’educació dels nens.
Aviat Jacquemort coneixerà el poble on viurà: un lloc on els nens i els animals són maltractats, un home assumeix les vergonyes dels habitants, o la fira de vells que són subhastats cada dimecres.
Aquesta novel·la surrealista obra un ventall de personatges que demostraran una ferocitat extrema en un lloc irreal. Un lloc d’una bellesa punyent on les flors fictícies, les cingleres, o el riu, pot tenir esplendor a pesar de la irracionalitat dels fets que se’ns explica. Boris Vian sap treure l’atractiu d’un paratge en un món fal·laç i dur, i extreure la poesia de les vergonyes dels personatges. La traducció de Joan-Lluís Lluís fa brillar encara més un text ferotge i bell on també hi ha cabuda per l’amistat o per als sentiments més abusius.
«La mar, bellíssima, gairabé no es bellugava, només un clapoteig, prim com dos llavis molls que s’entreobren».
Boris Vian, l’home orquestra: dramaturg, novel·lista, músic, poeta o traductor entre altres activitats culturals i que va patir el fracàs en vida però que la mort el va elevar a la categoria de mestre. Una traducció, la de Joan-Lluís Lluís extraordinària per una edició impecable. L’arrenca-cors: un text irrepetible.
***
