L’imperi dels lleons. Sebastià Bennassar. Crims.cat
Per @latitaquelee
La col·lecció Crims.cat de l’editorial Alrevés ens porta el darrer treball de Sebastià Bennassar, una trepidant novel·la que ens explica la trajectòria de la banda criminal del clan Neige.
El millor resum ens el fa el mateix fill del Neige; el Pascal, el futur cap de l’imperi mafiós, quan li explica a la seva parella l’èxit de l’organització: “Aquesta història és una història d’amistat, gairebé d’amor, entre quatre tios, en alguns moments cinc, que passen de ser uns simples lladres i atracadors a ser un dels grups mafiosos més importants i desconeguts d’Europa.”
El camí és llarg, però us asseguro que no se’ns farà, ans al contrari, la història, farcida de venjances, estratègies, traïcions i sexe, t’atrapa des del minut u. L’acció és present a cada plana, els diàlegs directes i les escenes breus i sovint brutals. Sembla una peli d’acció, la novel·la, una peli de gàngster amb un guió extraordinari que quadra les peces mentre fa que et preguntis perquè passen aquestes coses.
Anem per parts, quines coses? Com és possible que uns paios normals i corrents sense ofici ni benefici —bé gaire normals no ho són—, que han tornat a la França continental, ressentits i enfadats després de perdre el seu paradís africà —Algèria s’ha independitzat—, que es dediquen a atracar bancs i altres malures, no siguin enxampats pels cossos de seguretat del gran estat francès?
Com és possible, que mentre la banda s’estén fora de Lió —el punt de partida—, i conspira per diversificar els negocis il·legals mentre imparteix la seva peculiar justícia, cap altre mafiós, proxeneta, sicari o secreta els peli?
Com és possible que el Jean Neige, el cap pensat de la banda, esdevingui un empresari respectat i temut a l’Empordà a còpia d’invertir els diners, il·lícitament guanyat, en promocions immobiliàries i altres negocis?
Doncs tot això —i molt més—, és possible gràcies a la corrupció que aquest sistema capitalista es gasta. A la misèria que sempre conviu amb els mateixos, als polítics amics dels diners i dels que en tenen, a la premsa comprada i dirigida pels poders fàctics, a professionals —advocats, fiscals, jutges, policies—, que s’alineen o simplement es desmarquen per ambició o per desídia, en definitiva gràcies al sistema.
Sí, el clan dels lionesos consolidaran un imperi del crim, un entramat ben lligat i ben dirigit iniciat el 1972 i que encara funciona, un grup mafiós que controla la prostitució de mig Europa i la distribució d’haixix —l’heroïna no perquè ells només volen el gaudi dels seus clients, ironitzen—, mentre urbanitza la Costa Brava i s’expandeix com una taca d’oli. Un Imperi a qui li ha arribat l’hora del relleu generacional en el moment en què la bombolla immobiliària s’intueix. Però la nova sàvia trepitja fort, són despietats i sanguinaris. Són lleons, i els lleons no tenen por.
En Sebastià Bennasar (Palma, 1976) és escriptor, traductor, periodista i agitador cultural. Va estudiar Humanitats (Pompeu Fabra, 2009) i té un màster en Història el Món (UPF, 2011). Ha publicat una trentena de llibres de tots els gèneres literaris excepte teatre i dirigeix la revista Bearn dedicada a la promoció de la literatura en català i el festival de novel·la negra Tiana Negra. Entre les seves obres de novel·la negra destaquem: “Pot semblar un accident” (Meteora, 2011) i la crònica “501 crims que has de conèixer abans de morir” (Ara Llibres, 2011). També ha escrit “El botxí de la ciutat de Mallorca“(Lleonard Muntaner, 2000); “Cartes que no lliguen” (Hiperdimensional, 2005); “Jo no t’espere” (El Gall, 2008); “Mateu el president” (Cossetània, 2009) i “La mar no sempre tapa” (Moll, 2011, premi Vila de Lloseta). Amb Àlex Martín Escribà ha coordinat l’antologia de novel·la negra en català Crims.cat (Alrevés, 2010).
