«No diguis res. Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord».
Patrick Radden Keefe. Traducció de Ricard Gil. Edicions del Periscopi.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Premi National Book Critics Circle Award 2019, No diguis res. Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord, és un llibre de no-ficció que Patrick Radden Keefe va publicar el 2019 i que ens ha arribat aquest 2020 en català, de la mà d’Edicions del Periscopi amb la magnífica traducció de l’anglès d’en Ricard Gil.
No diguis res… és un assaig històric intens i extens, 574 pàgines, que es llegirà com un thriller polític gràcies a l’interès que sap suscitar Keefe en utilitzar diverses tècniques narratives per crear la màxima expectació tipus cliffhanger —Patrick Radden Keefe és redactor del The New Yorker—. El llibre ens narra el gran drama dels Troubles a Irlanda del Nord. Un conflicte entre republicans nacionalistes catòlics i lleialistes britànics protestants en un drama sagnant de milers de morts i que es va iniciar en la dècada dels anys seixanta i no va finalitzar fins a l’any 1998 amb l’Acord de Divendres Sant. No diguis res… recollirà tota la història fins al 2018 on Keefe, durant els quatre anys d’investigació, fa un descobriment sorprenent.
El llibre s’inicia amb la desaparició de Jean McConville, protestant i vídua d’un catòlic. McConville tenia trenta-vuit anys quan una nit de 1972 va ser segrestada pels seus veïns del bloc de pisos Divis, pisos catòlics. Jean era mare de deu fills i no va tornar mai a casa. Passats trenta anys, el seu cadàver va aparèixer enterrat en una platja. Havia estat executada d’un tret al clatell.
Keefe és prou professional per a desenvolupar de manera objectiva el conflicte dels Troubles i explicar-nos l’inici de l’hostilitat entre els dos bàndols amb les campanyes de protesta per reivindicar els drets de la minoria catòlica silenciada brutalment. Les constants diferències entre els dos grups van arribar al carrer en forma de grups paramilitars violents i accions continuades —segrestos, atracaments, pallisses, bombes, morts…—, que podien arribar a quatre o cinc fets al dia a Derry o Belfast. Els perfils dels protagonistes de l’època són entre d’altres les germanes Price, Dolours i Marian, Brendan Hughes o el mateix Gerry Adams, així com els cossos paramilitars de l’IRA — Irish Republican Army—, o el RUC —Royal Irish Constabulary, cos de policia britànica—.
Jean McConville serà el fantasma que sobrevolarà tot l’assaig i anirà apareixent de manera ininterrompuda. Unes aparicions que aniran deixant una reguera de sang i dolor durant la lectura així com una aterridora realitat, la dels fills desprotegits per la desaparició de la mare —alguns força petits d’edat—, que van haver d’acabar en orfenats: el ‘quilòmetre zero’ de la pedofília a Irlanda.
«Una de les conseqüències dels Troubles va ser la instauració de la cultura del silenci. Amb tantes faccions armades lliurant una guerra als carrers, un acte tan innocent com fer preguntes sobre un ésser estimat desaparegut podia ser perillós».
Narrada en tercera persona per una veu omniscient, el títol de No diguis res… fa referència a la cultura del silenci —«Diguis el que diguis, no diguis res»—, i realitza una fotografia feridora de morts, tortures, vagues de fam, així com de rancúnies però també de penediments.
Patrick Radden Keefe és nascut als EUA però d’ascendència irlandesa. Mai havia parat atenció als problemes d’Irlanda del Nord fins que va saber de la mort de la Dolours Price llegint l’obituari al New York Times. I va quedar fascinat. A partir d’aquell moment va començar a investigar i d’aquella indagació ha nascut No diguis res. Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord. Un gran llibre que potser no serà ja el llibre de l’any sinó que bé ho podria ser dels anys vinents si el món editorial ho permet. Keefe ha sabut veure en el conflicte dels Troubles el drama real i humà de qualsevol dels implicats siguin del bàndol que siguin. I ho ha sabut transmetre de forma fidedigna i sensible escrivint un llibre admirable.
***
Patrick Radden Keefe és redactor de The New Yorker i autor de The Snakehead i Chatter. Ha escrit per a The New York Times Magazine, Slate i The New York Review of Books, entre altres publicacions. L’any 2014 va obtenir el National Magazine Award d’article de fons per l’article «A Loaded Gun», i els anys 2015 i 2016 va ser finalista del National Magazine Award de reportatge. Ha rebut diverses beques, entre d’altres de la New America Foundation i de la fundació Guggenheim. No diguis res va guanyar el premi Orwell de no ficció política 2019 i va ser considerat un dels millors llibres de l’any i, entre els de no ficció, un dels millors de la dècada.
Ricard Gil va néixer a Barcelona l’any 1965 i té una dilatada trajectòria com a traductor de l’anglès al català i al castellà. És autor de la crònica autobiogràfica Bola y cadena (Editorial Milenio, 2004) i de la novel·la Enhorabona pel programa (66 rpm Edicions, 2018). És director del programa de ràdio Guitarra, baix i bateria (Ràdio Silenci) i ha publicat també una vintena de discos, la majoria amb el grup que va fundar a l’adolescència, Brighton 64.
