Olalla

«Olalla». Robert Louis Stevenson. Traducció de Xavier Zambrano. Viena Edicions, col·lecció Petits Plaers.

Per Cristina d’@obrirunllibre

Publicat per primera vegada com a conte gòtic de Nadal l’any 1885—recordar que durant els mesos d’hivern i especialment abans de la festivitat de Nadal, les revistes angleses publicaven contes gòtics o de terror dels grans autors de l’època per seguir amb la tradició britànica d’explicar aquests o d’altres la nit de Nadal vora la llar de foc (es deien ghost stories)—, Olalla es presenta com un relat amb els ingredients bàsics, sobretot de posada en escena, d’un entorn de certa ambigüitat i d’una atmosfera inquietant similar a The Turn of the Screw d’en Henry James, perquè el lector haurà de deixar volar la imaginació per no estar aclarit el problema d’una manera explícita.

El protagonista principal i narrador d’aquest relat i del que no sabrem mai el nom, és un soldat escocès que havent estat ferit a Espanya —guerres carlistes?—, necessitarà un període de convalescència en un clima benigne tal com el mateix autor, Robert Louis Stevenson, va haver de patir durant gairebé tota la seva vida per una malaltia del pulmó. L’oficial anirà a parar a una casa senyorial en el bell mig de grans muntanyes i que ha viscut millors dies, on viu una família espanyola que sembla no estar gaire bé del cap per anys d’endogàmia i a saber per quins altres abusos comesos. Hi viuen una mare i dos fills adults, Felipe i Olalla. Però per poder restablir-se a la casa, haurà de prometre abans al metge que no tindrà cap tracte amb els establerts a la residencia. Un cop arribat a l’estatge i allotjat en una càlida i acollidora habitació, comprovarà que una de les parets disposa d’un retrat antic d’una bella dama de la qual es podria enamorar si fos viva.

«La seva bellesa m’anava entrant furtivament al cor, silenciant els meus escrúpols l’un rere l’altre. Tot y que sabia que estimar aquella dona era signar i segellar la pròpia condemna a la degeneració, sabia també que, si fos viva, l’estimaria.» 

I així es desenvolupa aquest relat de Robert Louis Stevenson, un dels millors escriptors de l’època victoriana, on l’autor descriurà de manera magnífica tots els personatges, excepte potser el del mateix protagonista, i ens mostrarà unes figures força pertorbades i cruels.

El suspens sobre el que succeirà es manté en les escasses noranta-vuit pàgines que componen Olalla ja que de manera previsible, el soldat no farà cas a les instruccions del metge de no tractar-se amb els membres de la casa.

La narrativa de l’autor és representativa com quasi tots els autors de l’època i està exposada amb grans paràgrafs gràfics de lèxic abundant. Destacar la bona traducció d’en Xavier Zambrano on la seva tasca, generosa i copiosa amb el llenguatge, fa casar a la perfecció el text de l’autor amb la traducció.

Olalla ha estat publicada per primera vegada al català a la col·lecció “Petits Plaers” de Viena Edicions, i paga la pena conèixer alguna cosa més de Robert Louis Stevenson fora de les obres més conegudes.

***

Robert Louis Stevenson (Edimburg, 1850 – Samoa, 1894). Malalt de tuberculosi des de molt jove, Stevenson va viatjar per mig món buscant un clima més benigne per als seus pulmons. En una estada a París va conèixer la Fanny Osbourne, una nord-americana separada i amb fills. La va seguir a Amèrica i s’hi va casar el 1880, tot i l’oposició familiar. Vuit anys més tard, la parella va emprendre un viatge pel Pacífic i finalment va establir-se a Samoa. Stevenson és recordat sobretot per L’illa del tresor, L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, una història que se li va acudir en somnis, igual que li va passar amb aquesta misteriosa Olalla, que es va publicar el Nadal del 1885.

Share Button