On mai no creix l’herba. Sebastià Bennasar. Crims.cat

On mai no creix l’herba. Sebastià Bennasar. Crims.cat

on-mai-no-creix-lherba

Sebastià Bennasar (Palma, 1976), és llicenciat en Humanitats (Pompeu Fabra, 2009), màster en Història del Món (Pompeu Fabra, 2009) i està estudiant els lligams entre història i novel·la negra catalana per al seu doctorat. Tot i que ha conreat altres gèneres com la novel·la, el relat breu, la poesia i la no ficció, té una trajectòria notable al voltant del món negre i criminal, com palesen l’estudi Pot semblar un accident (Meteora, 2011) i la crònica 501 crims que has de conèixer abans de morir (Ara Llibres, 2011). També ha escrit les novel·les negres El botxí de la ciutat de Mallorca (Lleonard Muntaner, 2000); Cartes que no lliguen (Hiperdimensional, 2005); Jo no t’espere (El Gall, 2008); Mateu el president (Cossetània, 2009) i La mar no sempre tapa (Moll, 2011, premi Vila de Lloseta). Amb Àlex Martín Escribà ha coordinat l’antologia de novel·la negra en català Crims.cat (Alrevés, 2010).

Sinopsi:

Quantes vegades hem sentit a dir que els homes del temps no n’encerten ni una?

Doncs això devia pensar en Marc Farré, l’expropietari d’una pista d’esquí del Pirineu, quan durant la Diada de l’11 de setembre decideix acabar amb la vida del meteoròleg més famós del país. Però no serà l’únic… En pocs dies, el veterà comissari Jaume Fuster, que ja coneixem de la seva investigació a El país dels crepuscles (crims.cat n.º 6), haurà d’investigar l’aparició d’un doble assassinat contra els meteoròlegs de TV3.

Al mateix temps, al barri barceloní de la Verneda, on res no es mou sense que ho sàpiga l’Ariadna i la seva quadrilla, imposant la seva pròpia llei i ordre, aquests reben un encàrrec molt especial: robar una casa a la Vila Olímpica. Molts diners en joc i la promesa d’una venjança poden fer inclinar la balança.

I simultàniament, un grup de neonazis apareix per robar la Moreneta amb unes pretensions ben maquiavèl·liques.

Amb aquest còctel de personatges i situacions entrellaçades entre si, adobat sota una psicosi climàtica de primer ordre i salpebrat amb l’actualitat política catalana més punyent, Sebastià Bennasar torna a la col·lecció de novel·la negra crims.cat, aquesta vegada presentant de forma magistral un retrat ben sòrdid i esbojarrat de la societat que ens envolta i en la que vivim.

Ressenya:

Amè, i amb aquella foscor que ens agrada tant als lectors de la novel·la negra, On mai no creix l’herba és l’últim llibre de Sebastià Bennasar publicat per crims.cat per a la col·lecció de llibres criminals.

Amb unes lletres feridores i actuals -la novel·la es troba ambientada durant la festa de l’11 de setembre del 2014-, Sebastià Bennasar ens anirà presentant, mitjançant diverses veus, uns personatges ben dispars i amb uns objectius força complicats i fins i tot, alguns d’ells, molt inversemblants.

La novel·la es compon de capítols molt curts que donen molta rapidesa a la lectura; una lectura amb un doble o triple sentit en totes les històries que se’ns expliquen. I quan creiem que estem a punt de deixar anar una riallada molt sonora, l’autor ens sorprèn amb una reflexió o un acte violent que farà que s’ens talli de sobte. Bennasar ha imprès un perfil clàssic als personatges d’aquest tipus de ficció, on tothom té la seva part de raó per fer el que fa. Un perfil dels personatges de les novel·les negres de tota la vida que últimament costa de trobar en la nova narrativa que ens està envaint. I s’agraeix.

Ambientada a la ciutat de Barcelona, el llibre es troba ben desenvolupat i ben executat; la trama anirà avançant amb les històries dels protagonistes que s’entrecreuen entre elles, dotant-li d’un sentit i d’un objectiu a la novel·la que no és altre que resoldre els temes pendents d’uns personatges que ho han perdut gairebé tot. Replet d’una ironia molt fina, atenció al punt de vista d’alguns protagonistes sobre la situació actual del país, trobarem fins i tot alguna picada d’ullet cap a la literatura negra i que fa goig trobar-la-hi.

Els temes que es toquen en el llibre no poden ser més actuals: soberanisme, premsa, fatxes, Montserrat i els cristians, immigrants, màfia italiana… i unes persones que viuen en la corda fluixa: tot ben lligat i ben arrodonit amb una netedat i una qualitat ben treballada.

Llegir novel·la negra serveix per gaudir i per posar imatges amb les lletres, a tot allò que ens envolta. Alguns ho utilitzen per a desconnectar i evadir-se. En aquest cas, ens trobem que a més de l’abans descrit, l’important de On mai no creix l’herba és l’ambient fosc i de vegades tèrbol del crim amb uns protagonistes no conformes amb amb el per què de la situació que viuen. Un llibre que com ja he dit abans, està ben treballat i compleix tots els requisits de la novel·la negra tradicional. I és un plaer retrobar-se amb una narrativa d’aquest tipus.

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *