Peces d’un trencaclosques. Núria Martínez Pérez. Pagès Editors.
Per Cristina d’@obrirunllibre
Quan la peça d’un trencaclosques s’esvaeix —fent una al·legoria amb el macabre joc de la vida—, ens haurem de resignar a seguir el nostre camí i adaptar-nos al nostre entorn fent una espècie de ressorgiment o de canvi de pell. El camí serà buit en molts moments i la peça que conformava el nostre univers passarà a ser quelcom inabastable i inaccessible. Una peça etèria que, fins i tot, pot desenvolupar-se en quelcom místic.
D’això, i d’altres coses més, parlarà aquesta primera novel·la de la Núria Martínez Pérez, una vella coneguda d’aquesta pàgina en ser la guanyadora del I Premi ‘Cruce de Caminos’ Negrecriminal en català—i del qual vaig ser jurat amb altres companys bloguers i escriptors —, amb el relat curt Un malson, i que es va publicar en una antologia que podreu trobar aquí.
Peces d’un trencaclosques es basarà en fets reals com és la mort per accident de trànsit d’en Biel, un noi jove que, a més de perdre la vida de manera sobtada, esbiaixarà la vida, encara que d’una altra manera molt diferent, a la família, amics i entorn del noi, en una espiral de dolor i de desconsol per la manca d’aquella peça imprescindible del trencaclosques que hem anat component durant molts anys.
«Es mou nerviosa, estranyada per la tardança. Són quasi dues hores més tard de l’habitual, i no és normal que en Biel no hagi trucat avisant. Sempre ho fa. Té per costum telefonar quan acaba de sortir de classe perquè l’esperin per dinar [..]. No hi ha manera de poder parlar amb ell, ho intenta des de la una del migdia i tot i que el telèfon fa senyal ningú contesta».
La novel·la és una narració colpidora que ens parlarà de sentiments i de com la Mar, mare d’en Biel, passarà pels diversos estats del dol i de la duresa de la travessia acompanyada pel seu marit i una altra filla. Coneixerem també l’entorn familiar de la Mar i ens assabentarem de la dificultat afegida que pateix des de la infantesa.
Si penso que hi ha alguna cosa difícil d’aconseguir en una primera novel·la, a més d’un bon desenvolupament i estructura per enganxar al lector, són els diàlegs. En aquest cas, els diàlegs de Peces d’un trencaclosques es troben ben definits i tindran aquell caire natural i senzill, gens estudiat i espontani, per un llibre escrit amb cura i on es nota l’amor que ens dóna força als éssers per seguir el nostre rumb sigui quin sigui aquest.
Una primera novel·la que parlarà d’aquells sentiments ocults que desconeixem dels altres però que no són gaire diferents dels nostres.
***
Núria Martínez va néixer al barcelonès barri de Sants. Des de l’any 2002 viu a Taradell (Osona). Ha cursat magisteri a la UB i l’itinerari de novel·la a l’Ateneu Barcelonès, del projecte que allà comença neix la seva primera novel·la. Lectora compulsiva administra el blog de ressenyes literàries La màgia dels llibres al mateix temps que gestiona totes les xarxes socials que l’acompanyen. També col·labora, amb les seves ressenyes, en la web del seu poble Taradell.com. Va guanyar el I Premi Cruce de Caminos Negrecriminal amb el relat titulat “Un malson” publicat en el recull del mateix nom. Ha participat en el projecte blogaire Quedem al Zurich i ha publicat un relat al número 12 de la revista Inèdit.
