«Purgatori» de David Marin

«Purgatori»

David Marin. La Magrana. 

David Marin

 

Per Anna Miralles

Purgatori és la novel·la amb la qual David Marín va guanyar l’any passat el X Premi Crims de Tinta 2019. És també la tercera novel·la en què el sergent Salvador Rull hi és present, després de Mala lluna i Primàries de sang.

La història comença amb la troballa del cadàver del pare Moragues, director dels jesuïtes de Balaguer, en unes circumstàncies força compromeses: el cos apareix dins el cotxe en una rotonda freqüentada per prostitutes, amb els pantalons i calçotets abaixats; a més, per complicar-ho tot, una bossa amb cocaïna era sota el seient del conductor. El sergent Salvador Rull es fa càrrec del cas junt amb l’agent Núria Riu i el caporal Coscubiela (Cosqui).

Però la mort del capellà no serà l’únic misteri que haurà de resoldre el sergent. David Marín desenvolupa una altra trama que ens situa a la Vall Fosca, a Montllop, un poble del Pallars, on la pau s’ha vist alterada per una sèrie de successos que té els veïns molt atemorits: han aparegut animals morts i el nen de Casa Farrera ha emmalaltit de manera sobtada i la família decideix abandonar el poble fugint dels mals esperits que sembla s’han apoderat del lloc. La gent de Montllop culpa de tot això la Vella Rugalla, una bruixa que al s. XVI va estar condemnada cinc vegades a morir a la forca, escapant les cinc vegades d’una mort segura. La Mercè Rugall, descendent d’aquesta bruixa, torna al poble per instal·lar-se a la casa familiar i iniciar una nova vida, però no serà ben rebuda pels veïns despertant antics temors.

«—La Rugalla. La Vella Rugalla. La van penjar cinc camins i de tots cinc en va tornar viva i jo la vai veure quan era xica, que’ls pares m’enviaven a Casa Rugall a buscar herbes i metzines i em diven, sobretot, Roseta, que no’t toque la Rugalla, i jo agafava les herbes i marxava sense que la Rugalla em posés les mans a sobre i la Rugalla es va morir prò ara ha tornat i passaran desgràcies i les criatures no naixeran, i moriran les homes sants, i lo dimoni tornarà a la vall perquè…»

Purgatori gira al voltant d’aquestes dues trames que es desenvolupen en dos espais diferenciats: a Balaguer i a la Vall Fosca. És interessant el contrast dels dos ambients. Quan l’acció ens porta a la zona rural de Montllop sembla com si entréssim a un altre món on les supersticions i les creences ancestrals són encara vigents; amb la història de la bruixa retrocedim en el temps de manera que uns fets que van passar fa gairebé cinc-cents anys tornen al present. El caràcter dels qui viuen a Montllop és un reflex del lloc i del que s’hi ha viscut en el passat: és gent esquerpa, rude, tancada, molt desconfiada, que tracta de foraster a tot aquell qui no és veí del poble.

Òbviament —no desvetllem res que no sigui previsible— aquestes dues trames acabaran tenint una connexió i gràcies a la feina de l’equip del sergent Rull, que anirà seguint totes les pistes possibles, s’arribarà al desenllaç i a la resolució del cas.

David Marín fa un bon treball de construcció dels personatges. El sergent Rull, que dirigeix la investigació, no està passant per un bon moment personal, es troba immers en una mena de crisi existencial, i l’apatia i la tristesa l’acompanyen al llarg del llibre fent que qui l’envolta es preocupi per ell i es pregunti què li passa. Un personatge de la història diu en un moment determinat: “[…]. Vius dividit entre la vida que creus que has de viure i la que sents que vols viure. […].” Crec que en aquestes paraules es posa de manifest un dels temes clau de la novel·la perquè són molts els personatges que hi podem veure reflectits en el que es dona a entendre. Són personatges que es troben en el seu particular “purgatori”, especialment, el sergent. El lector se sent atret per la trama policial i les incògnites que han de resoldre’s, però també per les circumstàncies personals que determinen el comportament dels personatges, sobretot el de Rull.

Un altre punt fort d’aquesta novel·la és una ambientació molt aconseguida. Les descripcions dels espais són importants, sobretot, Montllop i el paisatge de l’entorn, la Vall Fosca.

«[…]. Més enllà de l’esplanada s’estenia la vall Espina, d’un verd fosc i brillant entre camps ondulats, amb les agrupacions d’arbres formant petits boscos i racons amagats al llarg de tota la vall. Dalt d’un petit turó, com isolat enmig d’aquella immensitat silenciosa d’ombres i misteris, el grupet de cases de pedra que formaven el poble de Montllop. […].»

Aquesta és també una novel·la molt rica pel que fa a la llengua: hi està reflectit el català nord-occidental propi de Balaguer i la parla del Pallars. És tot un encert perquè fa la història i els personatges més versemblants i propers i ens acosta a altres realitats.

Purgatori s’estructura en 8 capítols. Els set primers es corresponen als set dies que dura la investigació i així ho indica el títol de cadascun d’ells. El darrer capítol ens situa dies després -“Dia 20”- i funciona a mode d’Epíleg. La novel·la tanca amb una Nota de l’autor molt interessant on se’ns explica d’on va sorgir la idea de tractar el tema de la bruixeria utilitzant la història real i documentada de la Vella Rugalla com a fil conductor aconseguint que la novel·la s’allunyi de les trames policials més convencionals donant-li un toc d’originalitat que la fa molt atractiva. Els lligams amb l’actualitat hi són igualment en tractar temes com el de l’especulació urbanística, l’autisme (molt aconseguit el personatge de l’Oriolet), el contrast entre la vida rural i la urbana, les falses aparences, l’angoixa vital…

Novel·la negra de lectura recomanable, amb trets diferenciadors pel que fa d’altres del gènere que la fan molt amena i interessant.

***

David Marin Rubio (Barcelona, 1974) és periodista i treballa al diari El Punt Avui. Des de l’any 2008 viu en un poble de la Noguera. Mala lluna és la seva primera novel·la.

Share Button