Tot el bé i tot el mal. Care Santos. Columna Edicions.
Per Anna Miralles
«Es la historia de un amor como no hay otro igual que me hizo comprender todo el bien y todo el mal que le dio luz a mi vida apagándola después…»
Aquest bolero popularitzat pels Panchos que la protagonista té enganxat, i que no pot treure’s del cap en bona part de la narració, dóna títol a la darrera novel·la de la Care Santos, Tot el bé i tot el mal, primera part que continuarà amb Seguiré les teves passes.
La protagonista d’aquesta història és Reina Gené, una dona que ho té tot: carisma, èxit professional, intel·ligència, un home que l’estima —el Samu—, un exmarit —Fèlix— i un fill de disset anys —l’Albert—. Mentre està a Bucarest per assumptes laborals amb el seu amant, perquè també té amant, rep una trucada del seu ex que farà trontollar tot el seu món i suposarà un abans i un després a la vida de Reina: el seu fill ha intentat suïcidar-se. Reina no s’ho pensa gens, fa les maletes a correcuita per tornar a Barcelona deixant-ho tot: l’amant descol·locat i la feina a mitges. Però la tornada no serà fàcil perquè un fort temporal de neu impossibilita que els avions puguin enlairar-se.
En aquestes hores que Reina passa a l’aeroport romanès veurem com la tempesta de neu, la Bèstia de l’Est, tal com se l’anomena, i que castiga mitja Europa, també es desferma a l’interior de Reina, una tempesta emocional provocada per aquest intent de suïcidi de qui més estima. La protagonista no entén per què el seu fill ha fet el que ha fet i es comença a preguntar en què ha fallat, si ha estat una bona mare i fins a quin punt coneix el seu propi fill.
«—No pot ser. Jo ho sabria— fa la Reina, i veu que ha arribat el moment de deixar de parlar d’aquesta manera tan categòrica. Ella no sap res. No s’adona de res. Potser ni tan sols coneix el seu fill».
Les hores passen, el mal temps continua i Reina pensa en el seu present però també en el seu passat i en el dels seus pares. I és aquí on la novel·la comença a prendre interès de debò perquè el narrador ens durà del present al passat de la protagonista amb freqüents flashbacks. La narració de fets que tenen lloc en dos temps diferents, capten l’atenció del lector que veu com una altra trama es va desenvolupant al voltant d’un episodi fosc i trist que té a veure amb el pare de Reina, en Josep Gené, mort quan ella era una criatura.
D’altra banda, la novel·la fa un gir important cap al suspens i la intriga en el moment en què apareix a l’aeroport un personatge inquietant, l’Ulf Everink.
És un llibre interessant pel que fa als temes que tracta perquè conviden a la reflexió. Es parla de la maternitat, també de la paternitat, de l’adolescència, de les relacions familiars i personals, de la importància de les decisions que es poden prendre en moments determinats de la nostra vida i les conseqüències que aquestes decisions comporten, de la soledat, de la mentida i l’engany… I de com en som de fràgils les persones. Res és per sempre, i el daltabaix pot aparèixer en qualsevol moment a la nostra vida. I en aquest sentit és fàcil identificar-nos amb el personatge de Reina, perquè és molt humana, amb les seves virtuts i amb els seus defectes, i vulnerable tot i la seva aparent fermesa. Les seves pors també són les nostres.
«Només fa tres hores que la vida ha sortit de llera».
La narració està ben estructurada. La lectura és àgil. Sovint hi ha frases curtes, directes, que mostren el neguit de la protagonista, el ritme frenètic dels seus pensaments, l’angoixa de saber-se lluny del fill que pateix. També són curts alguns capítols del llibre que es resolen en pocs paràgrafs, i que focalitzen l’atenció en situacions o personatges donant la informació justa per anar avançant.
És una novel·la que no s’entén sense la presència de les noves tecnologies. El mòbil i l’ordinador són importants perquè permeten a la protagonista comunicar-se amb el món i trencar amb l’aïllament forçat al que es veu sotmesa. Són del tot necessaris i imprescindibles perquè fan que la història avanci. Font d’informació,
a banda dels pensaments de la Reina.
«Amb el cor accelerat busca el mòbil. Per sort, aquest encara és allà on l’ha deixat, mig amagat entre el braç i el seient del sofà, carregant. L’agafa agraïda que no se l’hagin endut també. Setanta-tres per cent de bateria, així que pugui l’endollarà de nou».
Es tracta d’una història que pren cos a mesura que ens hi endinsem. De caire intimista, hi ha espai també per a la intriga i el suspens, i això la fa atractiva. En tractar-se de la primera d’una sèrie de dos llibres, els conflictes queden oberts, sense resoldre, la qual cosa fa que tinguem curiositat per conèixer quin serà el desenllaç final de cadascun d’ells. Haurem d’esperar la publicació de Seguiré les teves passes per donar resposta a totes les preguntes que un cop llegit el llibre el lector es fa.
***
Care Santos (Mataró, Barcelona, 1970). Va estudiar Dret però des de ben jove va centrar-se en l’escriptura. Va treballar al desaparegut Diari de Barcelona i també a la revista Presència, d’El Punt Diari. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio, COMRàdio i BTV. Ha obtingut els premis Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove amb les seves novel·les adreçades a lectors joves, un terreny en què és una de les autores més llegides del nostre país. Ha estat antòloga d’Un deu. Antologia del nou conte català. A Planeta va publicar fa dos anys la novel·la Habitacions tancades, que ha estat traduïda a tretze idiomes, incloent l’alemany, el francès, el suec, l’italià i l’holandès.
