Tristesa de la terra

«Tristesa de la terra». Éric Vuillard. Traducció de Jordi Martin Lloret. Edicions 62.

Per Cristina d’@obrirunllibre

Nova crònica literària d’en Éric Vuillard, el flamant premi Goncourt 2017 amb l’Ordre del dia i, encara que Tristesa de la terra és anterior, es publica ara per primera vegada al català. El llibre guarda, per descomptat, l’essència i l’estil d’un dels millors escriptors francesos contemporanis. Amb aquesta crònica va arribar a ser finalista del Premi Goncourt l’any 2014.

Tristesa de la terra ens parlarà de la història real d’en Buffalo Bill Cody i de la seva companyia Wild West Show, una exhibició que Buffalo Bill va representar cofoi per tot el món mostrant amb l’espectacle itinerant, la massacre i l’apropiació de terres als indis americans i l’exterminació de diverses tribus (recordem que l’espectacle va passar també per Barcelona a finals del segle XIX i consten diverses imatges sobre aquella representació. Tot s’ha de dir: l’exhibició no va obtenir gaire d’èxit, potser pel preu de les entrades, entre dues i cinc pessetes, o també per les constants pluges i a pesar de la posada en escena amb indis autèntics, búfals i trets de fogueig d’en Buffalo Bill mentre perseguia a indis molt salvatges però totalment desprotegits).

El llibre, encara que molt ben escrit i molt ben traduït per en Jordi Martin Lloret que mai decep amb el seu magnífic treball de transcripció, és força  realista, però manca aquella crítica tan corrosiva —o almenys a mi m’ho ha semblat—, i incisiva d’altres novel·les d’Éric Vuillard. Pensem que es tracta d’un espectacle que reproduïa la matança en la qual Buffalo Bill va participar activament a Amèrica, la de la matança dels indis  aborígens. La part per a mi més depriment, és l’actuació en l’espectacle, d’indis supervivents d’aquella matança. Representar novament la matança de les seves famílies i l’expropiació de les seves terres, era com ser humiliats incansablement en una espècie de Groundhog Day però ací ben real. 

Igualment Tristesa de la terra és un gran relat que recomano. Una crònica que ens descriu un personatge ben curiós i estrambòtic. Un explorador americà que va guanyar una medalla d’honor per la seva participació en les Guerres Índies, reconvertit posteriorment a empresari de l’espectacle. A ell li hem d’agrair tots els clixés i la imatge distorsionada sobre els indis americans.

***

Éric Vuillard (Lió, 1968) és escriptor i cineasta. Ha realitzat dos films, L’homme qui marche i Mateo Falcone. És autor de Conquistadors, que va obtenir el Prix Ignatius J. Reilly. També ha merescut el premi Franz-Hessel 2012 i el Valery-Larbaud 2013 per La bataille d’Occident i Congo, el premi Joseph-Kessel 2015 per Tristesse de la terre, el premi Alexandre-Viallatte per 14 de juliol i el premi Goncourt 2017 per L’ordre del dia.

Share Button